15 novembre 2023

De nou sobre els préstecs al consum i la Llei d'usura

Jesus Sanchez Garcia Per Jesús Sánchez García

Les sentències dictades pel Ple de la Sala 1a del TS de 15 de febrer de 2023 (Roj: STS 442/2023) i 28 de febrer de 2023 (Roj: STS 786/2023), han resolt definitivament la qüestió sobre quin és el diferencial que cal aplicar per considerar un interès notablement superior al normal dels diners en un crèdit revolving, tant pel que fa als contractes formalitzats amb anterioritat a l'any 2010, com pel que fa als contractes formalitzats amb posterioritat a aquesta data, generant amb això seguretat jurídica i complint amb aquesta important funció d'harmonització de la interpretació del dret nacional, en nom de la seguretat jurídica, que correspon al Tribunal Supremo, com ens recorda el TJUE a l'apartat 68 de la sentència de 7 d'agost de 2018, assumptes acumulats C-96/16 i C-94/17.

La Sala 1a del TS fixa en 6 punts la forquilla per determinar quan ens trobem davant d'un interès notablement superior al normal dels diners, conforme a l'article 1 de la Llei d'Usura, i, per tant, usurari l'interès pactat en un crèdit revolving.

De la lectura de les sentències de 15 de febrer de 2023 (Roj: STS 442/2023) i 28 de febrer de 2023 (Roj: STS 786/2023), podem extreure quatre importants conclusions sobre aquesta matèria, que tanta litigiositat ha generat fins a la data:

1. Per identificar quin és l'interès normal de mercat per a les targetes revolving contractades a la primera dècada d'aquest segle, com a regla general s'ha d'acudir a la informació específica més propera en el temps, que és la desglossada pel Banc d'Espanya a 2010 i que el TS fixa al tipus mitjà del 19,32%.

2. Mancant un criteri legal sobre el marge superior acceptable per no incórrer en usura, davant les exigències de predictibilitat en un context de litigació en massa, el Tribunal estableix el criteri següent: en els contractes de targeta de crèdit en la modalitat revolving , en què fins ara l'interès mitjà s'ha situat per sobre del 15%, linterès és notablement superior si la diferència entre el tipus mitjà de mercat i el pactat supera els 6 punts percentuals.

3. En aquest tipus d'operació creditícia el contracte serà considerat usurari si l'interès supera en sis punts percentuals la TAE que es pugui considerar interès normal dels diners, que serà el tipus d'interès mitjà de l'apartat de targetes de crèdit i revolving de les estadístiques del Banc d'Espanya, i que si és una TEDR i no una TAE (com passa fins ara), s'haurà d'incrementar en 20 o 30 centèsimes.

4. Si es modifica la TAE durant la vigència del contracte, el possible caràcter usurari no afecta des del moment inicial del contracte, sinó exclusivament des del moment en què lentitat financera creditora va fixar unilateralment una TAE diferent amb un tipus dinterès notablement superior al normal dels diners en aquell moment, ja que una solució diferent portaria a la conseqüència absurda que n'hi hauria prou que en un moment inicial l'entitat financera fixés un tipus d'interès moderat perquè el contracte creditici mitjançant targeta no pogués ser considerat usurari malgrat que la entitat financera s'ha de reservar la facultat d'elevar, en qualsevol moment, de manera unilateral, sense atendre un índex legal, el tipus d'interès fins a cotes molt superiors a l'interès normal dels diners i desproporcionades a les circumstàncies concurrents.

La Sala 1a del TS ha dictat dues noves sentències sobre els préstecs al consum i la Llei d'Usura, de les quals ha estat ponent el Magistrat D. Ignacio Sancho Gargallo.

A la sentència de 27 d'octubre (Roj: STS 4532/2023), la Sala 1a del TS ratifica la doctrina fixada en la seva sentència de 15 de febrer de 2023.

I en la sentència de 6 d'octubre de 2023 (Roj: STS 4409/2023), el TS ratifica igualment la doctrina fixada en la sentència de 15 de febrer de 2023, declara que si bé la doctrina sobre els sis punts percentuals entre el tipus mitjà de mercat i el tipus pactat per jutjar sobre el caràcter usurari de l'interès pactat en una targeta revolving, no és aplicable a un préstec personal, en què el tipus mitjà de mercat és inferior al 15%, res impedeix que es tingui en consideració per fer la valoració de si linterès pactat és notablement superior al tipus mitjà de mercat daquestes operacions de crèdit en el moment que es va pactar.

Sobre els préstecs personals s'han pronunciat recentment els Presidents de les Seccions Civils del TSJ de Catalunya, en les conclusions de les jornades d'unificació de criteris per a presidents/es de les Seccions Civils de les Audiències Provincials de Catalunya, que es van celebrar dies 29 i 30 de juny de 2023 i en què va adoptar el següent acord:

“En les operacions de finançament, préstecs i crèdits, amb exclusió dels contractes amb garantia hipotecària, les targetes de crèdit modalitat “revolving” i els micropréstecs, es consideraran usuraris, conforme a l'article 1.1 de la Llei de 23 de juliol de 1908 de repressió de la usura, aquells contractes en què la TAE convinguda superi en un percentatge que oscil·li entre el 33% i el 50% l'interès normal dels diners, és a dir, el tipus mitjà d'interès, en el moment de la celebració del contracte, corresponent a la categoria específica a què correspongui l'operació creditícia qüestionada als butlletins estadístics publicats pel Banc d'Espanya, percentatge que es concretarà segons les circumstàncies concurrents i tenint en compte, en tot cas, que com més elevat sigui l'índex a prendre com a referència en qualitat d'«interès normal dels diners», n'hi ha menys marge per incrementar el preu de l'operació de crèdit sense incórrer en usura, tot això sense perjudici de la concurrència de circumstàncies excepcionals degudament acreditades que justifiquin una valoració diferent”.

En conclusió, la Sala 1a del TS ratifica la seva doctrina sobre els sis punts percentuals per determinar quan ens trobem davant d'un interès usurari en un crèdit revolving i l'estén a la resta de préstecs personals en què el tipus mitjà de mercat és inferior al 15% , per la qual cosa és de preveure que el criteri adoptat pels Presidents de les Seccions Civils de les Audiències Provincials de Catalunya també s'adaptarà a la sentència de la Sala 1a del TS de 6 d'octubre de 2023, dictada amb posterioritat a l'esmentat acord.

Comparteix: