20 juliol 2023

Abusivitat de l'IRPH, nul·litat d'acord amb la STJUE de 15 de juliol de 2023?

Cristina Vallejo  Per Cristina Vallejo

L'evolució jurisprudencial relativa a si la clàusula d'un préstec referenciat al tipus IRPH és nul·la per manca de transparència i, per tant, cal no aplicar aquest índex i veure's restituït pels interessos que han generat el desequilibri per al consumidor neix en la Sentència de l' Tribunal Supremo 669/2017, de 14 de desembre, que excloïa el control de transparència de la clàusula que fa referència a la determinació de l'interès remuneratori a l'IRPH caixes d'estalvi en considerar que està controlat per l'Administració Pública, cosa que queda fora de l'àmbit de coneixement dels tribunals de l'ordre civil.

En aquesta Sentència podíem llegir de dos dels Magistrats de la Sala Civil del Tribunal Supremo, Francisco Javier Orduña Moreno i Francisco Javier Arroyo Festes, un vot particular que el centraven a l'apartat 1 del fonament de dret sisè.

Afirmaven a l'apartat segon que «Al nostre parer, aquesta aplicació o projecció del control de transparència que realitza la sentència, amb relació a la validesa de la clàusula predisposada per la qual el professional utilitza o inclou l'índex de referència, no s'ajusta als paràmetres i contingut que la doctrina jurisprudencial del TJUE ha establert per procedir, correctament, a l'aplicació del control de transparència». Concloïa el vot particular que s'havia d'haver declarat l'abusivitat de la clàusula objecte del procés.

Posteriorment, va arribar la STJUE de 3 de març de 2020 que va exigir, si més no, que es facilitarà, de manera comprensible, el funcionament concret del càlcul de l'IRPH i que, al seu torn, se subministrarà la informació sobre l'evolució en el passat d'aquest índex (dels dos anys anteriors segons la circular). Tot i així, el Tribunal Supremo a partir de la dita sentència, de forma restrictiva, mitjançant la Sentència núm. 595/2020, de 12 de novembre va sentenciar que la STJUE, a l'esmentat apartat 53, concloïa que l'exigència de transparència quedava complerta «conforme a la publicació de la Circular 8/1990, particularment del seu Annex VIII.

Arriba ara la STJUE de 15 de juliol de 2023, la que, a la vista de les preguntes que situen la qüestió d'una manera més integradora, i inclouen la Circular 5/1994, sembla que hauria de resoldre la qüestió respecte de la manca d'informació per les característiques intrínseques de l'índex IRPH. Ens expliquem:

“per apreciar la transparència i el caràcter eventualment abusiu d‟una clàusula d‟un contracte de préstec hipotecari a tipus d‟interès variable que designa, com a índex de referència per a la revisió periòdica del tipus d‟interès aplicable a aquest préstec, un índex establert per una circular que va ser publicada oficialment i al qual s'aplica un increment, és pertinent el contingut de la informació inclosa en una altra circular de què es desprèn la necessitat d'aplicar a aquest índex, atès el seu mode de càlcul, un diferencial negatiu per tal d'igualar-lo tipus dinterès amb el tipus dinterès del mercat. També és pertinent determinar si aquesta informació és prou accessible per a un consumidor mitjà”.

Aquesta és la conclusió de la STJUE de 15 de juliol de 2023, i el desenvolupament d'aquesta conclusió el trobem als apartats 59 i 60 de la sentència esmentada:

Apartat 59: “Pel que fa a això, el fet que la institució autora de la Circular 5/1994 hagués estimat oportú, en aquest preàmbul, cridar l'atenció de les entitats de crèdit sobre el tipus dels IRPH en relació amb el tipus d'interès del mercat i sobre la necessitat d'aplicar un diferencial negatiu per igualar-los amb aquest tipus d'interès constitueix un indici pertinent de la utilitat que la informació esmentada tenia per al consumidor".

Apartat 60: “Per a l'apreciació de l'òrgan jurisdiccional remitent també resulta pertinent la circumstància que aquesta informació, malgrat haver estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, figuri al preàmbul de la Circular 5/1994 i no a la circular per la qual s'estableix el índex de referència contractual, a la qual es remetia la clàusula controvertida, és a dir, la Circular 8/1990. Correspon, en particular, a l'òrgan jurisdiccional esmentat comprovar si l'obtenció d'aquesta informació suposava dur a terme una activitat que, per pertànyer ja a l'àmbit de la investigació jurídica, no se li podia exigir raonablement a un consumidor mitjà"

Què ha canviat aquesta Sentència respecte a la STJUE de 3 de març de 2020? Les advertències de la definició de l'IRPH com una TAE en sentit estricte i la necessitat d'aplicar un diferencial negatiu a aquest índex, com a elements necessaris i rellevants per a la deguda informació al consumidor. En el préstec objecte d'enjudiciament pel jutjador que planteja la qüestió prejudicial, la clàusula d'IRPH es remetia per a la informació del càlcul de l'IRPH a la Circular 8/1990, en particular el seu annex VIII, sense informar el consumidor del preàmbul de la circular 5/1994, ni de bon tros, de les recomanacions d'aquesta darrera circular que el diferencial havia de ser negatiu.

En paraules del TJUE, apartat 60, suposa una “investigació jurídica” per al consumidor si no disposa de dos advertiments clars, que l'IRPH conté comissions (per la qual cosa el seu préstec no pot contenir altres comissions ja que sinó estaríem davant duplicitat) i la necessitat que per equilibrar aquest índex ha d'anar acompanyat d'un diferencial negatiu.

En relació amb aquest nou pronunciament que sembla deixa menys marge a interpretacions restrictives, i que clarament situa el nucli de la informació que s'havia de prestar al consumidor perquè pogués comprendre el contingut econòmic de la clàusula IRPH, tenim també la STJUE de 17 de maig de 2022. M'estic referint a la cosa jutjada ia la preclusió d'al·legacions. El TJUE ens diu que el consumidor pugui al·legar l'abusivitat d'una clàusula contractual, en els casos en què el consumidor no ha tingut l'oportunitat d'invocar els drets de la Unió per motius aliens a la pròpia passivitat.

El cas enjudiciat fa referència que en cassació es podrà valorar una jurisprudència del TJUE que en el moment de l'apel·lació no existia i per això el consumidor no la va al·legar ni va recórrer, només ho va fer per les costes processals. És a dir, es podria obrir la porta a revisar aquells assumptes en què l'abusivitat de la clàusula no s'ha revisat d'acord amb el dret de la Unió, és a dir, la STJUE de 15 de juliol de 2023? Potser la resposta l'haurem de buscar a la Sentència del Tribunal Supremo de 21 d'abril del 2023 sobre la preclusió d'al·legacions i la cosa jutjada.

 

Comparteix: