21 desembre 2023

La paciència, un pilar a la comunicació de l'advocat

Oscar LleóPer Óscar Lleó
TWITTER @oscarleon_abog

“Tingues paciència, el temps es vingui de les coses que es fan sense la seva col·laboració”. Cosir.

Durant el procés de comunicació de l'advocat, ja sigui davant del client, l'advocat advers o davant d'un jutge o tribunal, els advocats ens hem de conduir a l'empara de diverses habilitats, competències i virtuts que optimitzaran aquest procés; entre aquestes, sense cap mena de dubte, hi ha la paciència, pilar fonamental d'una bona comunicació.

Segons el diccionari ideològic de la llengua espanyola Julio Casares, el terme paciència té cinc accepcions, i les dues primeres són les que ens interessen a efectes d'aquesta col·laboració:

  • Virtut que consisteix a suportar amb fermesa els infortunis i treballs, i
  • Espera i assossec.

Ambdues accepcions, segons el meu parer, han de concórrer en tot advocat i són indispensables per a una millor i més eficaç comunicació.

Entre les característiques de la paciènciaacarem les següents:

  • Disposa d'un doble vessant: suportar amb enteresa situacions difícils i complicades que comporten grans dificultats i la capacitat d'actuar de forma perseverant i sense alterar-nos per les contrarietats que ens podem trobar pel camí.
  • Implica tant fortalesa per enfrontar-nos als problemes amb calma, com perseverança per esperar i aconseguir els nostres objectius malgrat aquestes situacions.
  • No es pot confondre amb la passivitat, ja que la paciència suposa una implicació plena de la persona en l'acceptació de la situació i en la recerca de solucions allunyades d'extrems innecessaris, mentre que la passivitat, per contra, suposa la rendició del subjecte i el patiment assegurat.
  • Està íntimament vinculada a virtuts com la perseverança, constància, calma, serenitat, prudència i tolerància a la frustració.

No hi ha dubte que l'advocat ha d'estar revestit d'aquesta virtut, ja que si analitzem el treball que desenvolupem conclourem que hi ha innombrables situacions vinculades al procés de comunicació en què necessitem l'auxili de la paciència, i així, l'advocat pacient no sol perdre la calma ni alterar-se davant d'escenaris que suposin situacions conflictives o davant de les desgràcies, afliccions o infortunis dels nostres interlocutors; igualment, qui és pacient, té la perseverança per dur a terme una missió amb constància i serenitat, sense que aquestes situacions puguin impedir-li assolir l'objectiu.

D'altra banda, l'advocat pacient disposa d'una comprensió més realista de la vida, reconeixent que aquesta té les seves contradiccions, crisis i múltiples facetes entre les quals es troben els esdeveniments favorables i desagradables; bons i dolents; catastròfics i beneïts. Igualment, accepta que les coses mai no estaran completament sota el nostre control i que tot és transitori i, per tant, canviant. En definitiva, que la vida segueix el curs encara que ens resulti molt desfavorable.

Per contra, l'advocat impacient tindrà poca tolerància a la frustració, s'alterarà fàcilment davant les dificultats, estarà permanentment inquiet i ansiós, ia les primeres de canvi s'allunyarà del problema, es rendirà i, en el pitjor dels casos, emprarà la més que perillosa agressivitat.

Per il·lustrar aquesta idea, en el procés de comunicació podem distingir alguns blocs de l'activitat de l'advocat on la paciència és vital:

1º.- Paciència per atendre el client i escoltar-lo dedicant-li el temps necessari per al millor coneixement del mateix i la comprensió del seu problema: no hem d'oblidar que l'advocat ve obligat a conèixer amb la màxima objectivitat tots els fets que conformen l'assumpte encomanat, tant els que afavoreixin com els que perjudiquin la seva defensa i en l'examen d'aquests fets, haurà de mantenir una posició absoluta equanimitat i imparcialitat i transmetre al client la realitat de la seva opinió conforme al seu lleial saber i entendre. Per això, és fonamental un comportament pacient, tant a l'escolta com a la nostra expressió oral.

2º.- Paciència per als processos de negociació i intermediació: tots sabem que entre les nostres activitats essencials hi ha la recerca de la solució del conflicte generalment vinculat a l'encàrrec; doncs bé, sense aquest saber esperar i assossegar-se davant de l'adversari, difícilment podrem assolir els nostres objectius. A tall d'exemple, imaginem una resolució desfavorable inesperada, una negociació fallida, un canvi de criteri d'última hora de qui intervé en un negoci i que tira a terra mesos de feina. De quina altra manera podem reaccionar davant d'aquestes situacions si no actuem amb paciència?

3r.- Paciència per suportar conductes, comportaments i actituds desagradables en el context forense: La crida injusta d'atenció o les males formes d'un jutge o d'un company, la desgana d'un funcionari, la incomprensió del client desconfiat, etc. Davant d'aquestes situacions, només la temprança i el just equilibri en actuar ens permetran evitar aquelles que suposin una manca de control, així com disposar de la serenitat per actuar contundentment en defensa dels nostres drets.

Lògicament, hi haurà advocats més pacients que altres, però si volem millorar aquesta virtut, la millor única forma de desenvolupar-la és exercitant-la, i per això cal observar-se contínuament mentre ens comuniquem en contextos complexos. D'altra banda, serà molt important cultivar la previsió (que el nostre ànim s'anticipi mentalment a tot esdeveniment abans d'experimentar-lo) i ocupar-se de les coses, o el que és el mateix, desenvolupar conductes d'evitació d'allò que ens produeixi o temor infundi , preocupació o que d'una manera o altra ens pugui perjudicar.

En conclusió, és vital observar-se en els processos de comunicació, especialment als escenaris conflictius, i ser conscients de la importància de ser pacients, que no passius, per saber gestionar-los adequadament.

Comparteix: