16 gener 2024

La mort de la facturació per hores?

Eugenia Navarro Per Eugenia Navarro
@eugenianavarros

Al sector legal, on la precisió i l'eficiència són crucials, la facturació per hores ha estat una pràctica tradicionalment arrelada. Tot i això, la insatisfacció entre els clients ha anat en augment, generant un canvi de perspectiva en la forma en què els serveis legals són facturats. La resistència cap a la facturació per hores ha esdevingut un fenomen generalitzat entre els clients del sector legal, i les raons darrere aquesta aversió són nombroses i fonamentades. Explorarem les raons per les quals la facturació per hores no gaudeix del favor dels clients en l'àmbit legal, examinant les limitacions i desafiaments que enfronta, així com les alternatives emergents que busquen satisfer les expectatives canviants dels que busquen serveis legals.

Però malgrat les crítiques, la facturació per hores continua sent un sistema de gestió comú en moltes firmes legals i té avantatges clars en els models de gestió interns de les firmes, però decididament no és un bon model de facturació a clients, que volen que se'ls facturi per valor. És igual una hora d'un treball complex que un estandarditzable? És igual una hora nocturna que a primera hora del matí?….

La facturació per hores proporciona una mesura tangible i quantificable de la feina feta per un advocat. Això pot ser especialment important en casos on el temps i la complexitat de les tasques són difícils de preveure per endavant, a més permet adaptar-se a la variabilitat en la càrrega de treball i la complexitat dels casos, això implica que, si un cas que requereix un esforç addicional es pot reflectir en la quantitat d'hores facturades, cosa que pot ser justa per als advocats i la signatura, però no inclou la dificultat i el valor de les hores.

No podem negar que la facturació per hores ha estat un model tradicionalment acceptat a la indústria legal. Molts clients estan familiaritzats amb aquest enfocament i el troben entenedors, ja que els proporciona un desglossament detallat dels serveis prestats, però no s'adapta als hàbits de compra actuals, on el client vol tenir certa predictibilitat tant del desenvolupament del servei com del cost que s'incorrerà.

La gran majoria de crítiques envers aquest model és la possible manca d'incentiu per a l'eficiència. La facturació per hores pot incentivar els advocats a treballar més hores en lloc de ser eficients. Això pot portar a un enfocament en la quantitat de temps invertit en lloc de la qualitat i leficàcia dels serveis legals prestats. No podem oblidar que estem a l'era de l'eficiència on la tecnologia i en especial, la intel·ligència artificial generativa, canviarà els models de relació client/advocat. La facturació per hores pot desincentivar l'adopció de mètodes més eficients, com l'automatització de processos o l'ús de tecnologia legal avançada, però els despatxos s'hauran d'adaptar a aquesta nova manera de treballar, on els treballs estandarditzables tindran poc valor econòmic perquè es podran fer per una màquina. Els advocats poden témer que l'eficiència resulti en ingressos menors si se'ls paga exclusivament per hores treballades. De nou, la facturació per valor i una correcta política de pricing serà diferencial entre les firmes, marcant un avantatge competitiu per a aquells que sàpiguen equilibrar raonablement el cost amb el valor aportat.

La facturació per hores proporciona un desglossament detallat dels costos associats amb un cas específic, cosa que pot ser útil per a clients que volen entendre detalladament com s'està utilitzant el seu temps i recursos legals. Però facturar per valor no implica que no mostris com treballes i un desenvolupament de com afrontaràs el treball legal, més aviat al contrari, requereix Project Management que ajudi els clients a comprendre els possibles escenaris i riscos del seu cas, operació o litigi.

Però crec que el defecte més gran d'aquest model és que pot crear un conflicte d'interessos entre l'advocat i el client. Mentre que el client busca resoldre el problema de manera eficient i econòmica, l'advocat pot estar motivat a perllongar la feina, o estudiar fins a l'infinit un cas.

El que no podem negar és que és un model tediós per a l'advocat, que, encara que sigui excel·lent per al control de gestió, requereix una disciplina fèrria en advocats molt ocupats, que odien haver d'emplenar els fulls de temps. Això genera ineficiències en el sistema que desfavoreixen tant la firma com els clients. La pressió per registrar un nombre específic d'hores pot portar a la manca de precisió en el seguiment del temps o fins i tot a la inflació de les hores treballades, cosa que afecta l'exactitud de la facturació.

Centrar-se en el temps dedicat a una tasca pot desviar l'atenció del valor real que els advocats aporten als seus clients, com ara el coneixement especialitzat, l'experiència i la resolució efectiva de problemes, i d'altra banda generen certs nivells d'ansietat, en saber que seran avaluats en funció de les hores esmentades. És cert que diferents solucions tecnològiques ja ajuden a l'assignació d'hores de manera automàtica alhora que l'advocat treballa en els temes.

L'ús de models alternatius a la facturació per hores és un fet, les tarifes fixes, les iguals o els models per valor és el que els clients demanen. Els models de facturació han d'alinear millor els interessos de l'advocat amb els del client i fomentar l'eficiència i la transparència.

En qualsevol cas, els clients no volen i no els agrada el model de facturació per hores que va llanguint davant de propostes més creatives adaptades al que significa valor per a ells. L'ús de les hores com a model de gestió interna sobreviurà, però podem concloure que als clients no els agrada com a model de facturació, i les regles del mercat són les que marquen les tendències.

Comparteix: