04 desembre 2023

Exemple de text jurídic complicat de llegir

 Rafael Guerra Per Rafael Guerra

 

Res com els exemples per aproximar les idees a la comprensió. Vet aquí un que mostra fins a quin punt un text jurídic resulta complicat de llegir. Però, abans, uns aclariments.

Es tracta d'un fragment molt petit d'una sentència molt gran, sense que importi quin; la sentència s'entén. L'interessant aquí no és la font, sinó la terbolesa del que brolla d'ella.

Tampoc no és rellevant el contingut. Sí, com n'és de difícil arribar-hi.

No he hagut de buscar per trobar la mostra. Textos així abunden en la literatura jurídica, especialment la processal i, en ella, la judicial, que és la més pública.

Amb l'elecció no pretenc assenyalar. Cadascú escriu com vol.

Fetes aquestes precisions, ara sí, en va l'exemple.

“En conseqüència, com a contrapesos a la ponderació, la Sala assenyalava, d'una banda, el potencial ofensiu que per als drets de la personalitat tingués la informació publicada i, de l'altra, l'interès públic en què aquesta informació aparegués vinculada a les dades personals de l'afectat, interès en la valoració dels quals havien de ser cohonestats, al seu torn, la naturalesa pública o privada de la persona concernida i el pas del temps: segons la Sentència, quan es tracta de persones de rellevància pública –«persones que exerceixen un ofici públic i/o utilitzen recursos públics, i, en un sentit més ampli, tots aquells que tenen un paper a la vida pública, ja sigui a la política, a l'economia, a l'art, a l'esfera social, a l'esport i en qualsevol altre camp», d'acord amb la resolució 1165 (1998), de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa sobre el dret a la vida privada–, l'interès públic pot justificar que una informació sobre fets que afecten la seva privadesa o la seva reputació, fins i tot succeïts molt de temps enrere, estigui vinculada a les seves dades personals en un tractament automatitzat com el que suposen les consultes a través de motors de cerca a Internet.”

Què tal? Complicat, a què sí?

Normal que ho sigui. Es tracta d'una sola oració sintàctica – des del començament fins al punt – construïda amb més de 200 paraules. Exactament, 201. Com no resultarà treballosa la lectura? Encara que només sigui per la mida. Hi ha altres detalls que no n'afavoreixen la lectura. Però, en nom de la brevetat, els passo per alt.

¿Hauria estat possible dir el mateix de manera més senzilla? Sens dubte. Com? Fent-li temps i ganes. Perfectament les mateixes idees podien haver-se expressat en quatre, cinc oracions, o les que haguessin fet falta, amb 25, 30 paraules cadascuna. Això exigeix ​​una mica de destresa retòrica –no massa–, paciència, dedicació i esforç. El que hem dit, temps i ganes.

Crec que els qui escriuen – els professionals del fòrum ho fan molt – sempre haurien de comprovar si els “surten” oracions amb la dimensió de la reproduïda, o similar. Si això succeís, seria bo que les descomposessin en una altra de més curtetes, més fàcils de llegir i d'entendre; que ambdós conceptes van units. Ho demana, si més no, la cortesia comunicativa.

Descuidar el vestit elocutiu d'un text implica menysprear els lectors. No dic que la intenció de qui ha redactat el reproduït més amunt, hagi estat mortificar els seus. Però aquest és l'efecte.

Com a anècdota afegiré que la sentència subministradora de l'exemple conté, excepte error de comptatge, 37 oracions més amb una mida superior a les 100 paraules. I n'acumula 219 amb més de 50 cadascuna. Aquest nombre suposa pràcticament el 62% del total d'oracions. Té 335, que ajunten 17.159 paraules – excepte mal compte, insisteixo –, fet que suposa 51 paraules de mitjana per oració. En tot cas, no crec que estiguem davant de xifres de rècord. Diríeu que són normals entre els textos del seu entorn.

Simplicitat en escriure. És el primer pas per tenir lectors serens. Després, el guarniment, que els convertirà en joiosos. I, per fi, idees brillants, que els ompliran d?entusiasme. Però, què sóc jo, sembla com si els autors de textos judicials passessin d'aquests principis retòrics. Davant de textos com el transcrit, trec la impressió que als seus autors els porta sense cura el confort intel·lectual dels qui els llegeixin.

Comparteix: