12 desembre 2023

Claus del lideratge humanista per al benestar en l'exercici de l'advocacia

Berta SantsPer Berta Sants

 

L'exercici de l'advocacia està experimentant una transformació davant l'arribada de la intel·ligència artificial i la sensibilització més gran per la salut mental. En els propers anys serem testimonis d´una autèntica revolució en el desenvolupament del treball de la persona advocada.

Tot això implica que les persones han d'acompanyar aquesta evolució, i per tant, ser capaços de canviar i adoptar noves competències tècniques i soft skills, per adaptar-se als nous temps.

En el últim informe realitzat per la Comissió de Salut Mental de la International Bar Asociation, es van formular diferents preguntes claus per conèixer el benestar de la professió. Pel que fa a això, es va formular la pregunta sobre quins havien estat els problemes que experimenten els professionals del sector i el 63% va reconèixer les llargues hores de treball, el 61% pressions de temps per terminis pocs realistes, el 60% la incapacitat per a realització de descansos, i el 56% la manca de control de la càrrega de treball.

Al meu parer, aquests resultats no poden ser una sorpresa ja que l'advocacia s'ha caracteritzat per ser una professió exigent i difícil. No obstant això, en els nous temps en què l'advocacia jove reclama canvis, que a més vindran marcats per la irrupció de la tecnologia, sí que resulta necessari prendre una responsabilitat compartida, per apostar per un model de lideratge humanista, que suposi un lideratge per i per a la persona.

En aquest sentit, és fonamental prendre com a base la doble dimensió del lideratge, això és el lideratge social, en què estan implicats l'entorn de la professió, clients, despatxos, empreses, institucions, al qual cal afegir la dimensió personal anomenada com autolideratge, que correspon a la persona individual.

El veritable lideratge comença amb el desenvolupament de l'autolideratge i les anomenades competències soft, és a dir, aquelles que no estan vinculades a l'àmbit tècnic de la professió, sinó les relacionades amb la gestió emocional, el caràcter i la personalitat de la persona.

Així, cada vegada és més important que les persones advocades siguin capaces de marcar-se límits a elles mateixes i als altres, ja que en el moment que aquests límits es perden, la persona posa de manifest la seva incapacitat de liderar-se a si mateixa, i, en conseqüència, liderar els altres.

Per això, caldrà poder generar un model d'exercici professional que posi al centre la persona i fomenti els aspectes següents:

  1. Alt de nivell de consciència de les persones a un nivell individual i dels equips, a més del desenvolupament de competències tècniques i competències toves, enfocades a les motivacions, valors i principis de les persones.

Així com cultivar una cultura de transparència, ja sigui a l'organització, o amb mi mateix si exerceixo l'advocacia en solitari, així com buscar espais per a la reflexió, comptar amb recursos i eines que ajudin a la presa de consciència.

  1. Exercici professional basat en la confiança i el compromís, per això, caldrà poder fomentar la col·laboració entre professionals, així com el treball en equip, establir objectius clars i realistes, a més de reconèixer i recompensar el bon exercici. De nou, no es tracta únicament de pràctiques a desenvolupar pel despatx sinó també poder reconèixer-se un mateix i recompensar-se per la bona feina, en cas de l'exercici de l'advocacia de manera individual.
  2. Enfocament a la persona, per això, caldrà desenvolupar habilitats emocionals personals i socials, desenvolupar sensibilitat envers els altres i el treball de l'empatia.
  3. Desenvolupament de valors i competències. Identificar quins són els valors de cada persona, a més de desenvolupar un compromís sostenible amb el benestar de la persona i l'organització, així com tenir claredat sobre les expectatives de cada professional, cercar moments d'avaluació i de reubicació, per aconseguir fer els ajustaments que siguin necessaris.
  4. Diversitat i equitat. Ser capaços d'identificar i treballar en les amenaces o els biaixos inconscients, per evitar treballar amb el pilot automàtic, a més de desenvolupar una escolta activa, per ser capaços de llegir tot allò que està succeint en una situació determinada.

La necessitat de recuperar el lideratge humanista ha estat àmpliament estudiat en diferents articles de la Universitat de Harvard, en definitiva, un lideratge basat en una comunicació clara, consistent, transparent, per crear cultures corporatives que fomentin la cura de les persones, a més de crear autoconsciència i autocura pel que fa al lideratge personal.

En definitiva, citant Francisco José Fernández Romero soci de Cremades & Calvo Sotelo al seu article publicat recentment al diari Expansión “Què és en última instància un advocat sinó un garant o un professional al servei dels drets de les persones? Honorem la nostra condició d'advocats fomentant també la salut mental de les persones que treballen al nostre entorn”, a qui afegiria la importància de la responsabilitat de cadascú, en el foment de la salut mental de la nostra pròpia persona. Potser el primer pas cap a treballar amb més benestar, sigui cuidar la nostra pròpia salut mental, amb tots els reptes i dificultats que això comporta.

 

 

 

 

 

 

Comparteix: