El missatge d'Accés no autoritzat es mostra quan no t'has registrat prèviament. En aquest cas has de realitzar el registre en el Sistema d'Accés Únic de l'Advocacia prèviament (veure apartat Registre).
Els Col·legi d'Advocats distribueixen carnets col·legials amb un xip electrònic amb la signatura electrònica ACA que només s'activa amb l'autorització de l'col·legiat.
Per a més informació accedeix a l' portal ACA.
Si aquestes experimentant un problema que no està recollit en aquestes preguntes freqüents, pots contactar amb nosaltres a través de aquest enllaç.
Des de la Autoritat de certificació de l'Advocacia s'emeten certificats electrònics qualificats d'autenticació de llocs web.
S'ha posat a disposició dels usuaris webs en què es pot comprovar com es visualitzen l'estat dels certificats
1. Certificat vàlid.
A través d'aquesta web https://sslactive.redabogacia.org pot visaualizarse un certificat actiu
2. Certificat expirat
A través d'aquesta web pot visualitzar un certificat caducat. https://sslexpired.redabogacia.org
3. Certificat revocat
A través d'aquesta web https://sslrevoked.redabogacia.org pot visualitzar un certificat en estat revocat.
Pots accedir des del següent enllaç: https://lexnet.justicia.es
Introdueix el teu carnet col·legial amb signatura ACA al lector de targetes i introdueix el PIN de la targeta ACA.
Si tinguessis problemes per accedir, verifica abans si el teu conjunt de lector i targeta funciona convenientment entrant a la part privada de www.redabogacia.org
Si el problema continua o estàs intentant accedir amb DNI electrònic contacta amb el suport de el Ministeri de Justícia http://lexnetjusticia.gob.es
Si un cop s'ha realitzat la revisió dels requisits de configuració persisteix el problema en l'accés, el Ministeri de Justícia et brinda el contacte amb el suport a l'usuari des http://lexnetjusticia.gob.es/web/guest/contactolexnet
i també pots fer seguiment dels esdeveniments més rellevants des del twitter oficial: @LexnetJusticia
Pertanyo a més d'un Col·legi de l'Advocacia, com veig les notificacions de cadascuna de les meves bústies?
L'advocat o advocada tindrà una bústia per cada Col·legi al qual estigui adherit. En cas que tinguis més d'una bústia a LexNET a la part superior dreta de la pantalla es mostra un desplegable on poder seleccionar la bústia a què es vol accedir. És important que s'accedeixi a cadascuna de les bústies per verificar les notificacions que puguem rebre.
Un advocat o advocada pot presentar escrits i rebre notificacions electròniques en substitució d'un altre?
Sí. El sistema LexNET Justícia permet en la presentació dels escrits i documents, recepció dels actes de comunicació, la substitució entre companys/es.
Què he de fer en el cas de conèixer que una persona que manifesta ser advocat no ho és, no està inscrita en cap Col·legi o es troba col·legiada com no exercent?
L'intrusisme professional és una activitat tipificada com a delicte, per la qual cosa en cas de complir els requisits establerts al Codi Penal es pot perseguir a través del procediment establert a aquest efecte. Per això, ho has de posar en coneixement del Col·legi de l'Advocacia on s'estiguin produint els fets perquè prengui les mesures que consideri adequades, així com has d'informar la part afectada perquè, si ho considera convenient, interposi la denúncia corresponent.
Lexnet, als tres dies de no obrir una notificació, em tindrà per notificat; Com s'explica aquest termini?
L'art. 162.2 de la LEC estableix que, si constant la correcta remissió de la notificació transcorreguessin tres dies sense que el destinatari (advocat) s'accedeixi al seu contingut, s'entendrà que la comunicació ha estat efectuada legalment desplegant plenament els seus efectes.
En primer lloc, cal tenir en compte que estem davant d'un còmput de terminis de dies, i com ja s'ha dit en resposta a la pregunta anterior, aquests tres dies són hàbils.
En segon lloc, a efectes de tenir per notificat -en aquest cas a l'lletrat-, si transcorren els tres dies i no s'accedeix a la notificació s'entendrà notificat aquest tercer dia, sent el quart dia el dies a quo per a l'inici de l'termini processal.
En relació amb aquesta qüestió cal esmentar l'Acord no jurisdiccional de Ple d'aquesta Sala IV de l' Tribunal Supremo de 6 de juliol de 2016 (RJ 2016, 3368) que distingeix clarament dos supòsits:
A) Quan hi hagi constància de la correcta tramesa de l'acte de comunicació i transcorrin tres dies hàbils sense que el destinatari accedeixi al seu contingut, s'entendrà que la comunicació ha estat efectuada amb plens efectes processals. En aquest cas els terminis per a desenvolupar actuacions processals comencen a comptar des de l'endemà de l'tercer, tots ells hàbils.
B) Si s'accedeix a l'contingut el dia de la seva remissió o durant els tres dies hàbils posteriors, la notificació s'entén realitzada a l'endemà d'aquest accés. D'aquesta manera, si s'accedeix el dia tercer, la notificació s'entén realitzada el quart dia hàbil i els terminis comencen a computar des del cinquè. [Aquest últim supòsit ha estat aplicat recentment pel TS en la Sentència núm 649/2018, de 19 de juny (RJ / 2018/3265)]
En termes genèrics s'usa en dos sentits: el dret de concedir l'asil (un Estat pot donar asil al seu territori a qualsevol persona a la seva plena discreció), i el dret de tota persona a cercar asil ia gaudir d'ell en qualsevol país. (Art. 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948) (Glossari OIM).
Davant el dret de tot estranger a sol·licitar la protecció internacional, no existeix una correlativa obligació de l'Estat a reconèixer l'asil, sense perjudici que la decisió que adopti sigui revisable davant els òrgans jurisdiccionals.
Els estats que voluntàriament es vinculen a instruments internacionals sobre protecció internacional queden obligats a respectar els drets protegits en aquests instruments.