30 novembre 2023

Una sentència de l'AP de Saragossa obre horitzons nous a la segona oportunitat

deute_segona oportunitat
deute_segona oportunitat

Per Irene Romea Anadón, membre de la Subcomissió de dret mercantil i concursal del Consejo General de la Abogacía Española. 

La Segona Oportunitat permet a les persones ofegades pels deutes tornar a començar. La Audiencia provincial aragonesa ha resolt un recurs que canvia la manera de valorar aquests casos i pot fer més fàcil a partir d'ara l'obtenció del perdó.

El passat 6 de novembre es va publicar la sentència de la Audiencia Provincial de Saragossa, Secc. 5a, 485/2023 (rec. 249/2023).

Prèviament a l'anàlisi de la Sentència Audiencia Provincial de Saragossa, Secc. 5a, 485/2023, de 6 de novembre (rec. 249/2023), cal contextualitzar, quina aplicació i interpretació es donava a l'article 487.6 i 489.2 de la Llei concursal per a denegació d'exoneració de passiu insatisfet (EPI) als deutors que van sol·licitar el concurs de creditors amb la Llei 16/2022 (“LC”, d'ara endavant) a Saragossa.

L'apartat 6 de l'article 487 va ser la via escollida pels jutjats mercantils de Saragossa per denegar en massa els EPI sol·licitats, negant la presumpció de bona fe del deutor, sense possibilitat de defensa i sense prova en contra, arribant-se a aplicar l'excepció recollida al 489.2 LC, per denegar l'exoneració de deutes sense que ni tan sols haguessin comparegut els creditors. Cal afegir que la denegació dels EPI s'estava produint sense que els creditors s'oposessin a la concessió, a fi d'una tutela d'ofici de l'interès general econòmic per part dels jutges esmentats.

Els lletrats de la plaça vam ser requerits per acreditar la bona fe dels nostres clients, havent de justificar fins a l'extenuació a què havia anat destinats els diners prestats, el comportament econòmic dels concursats, arribant a aportar tiquets de supermercat, factures de psicòlegs, desglossament del compte bancari del deutor, etc.

La denegació dels EPI a través de cotxe, i juntament amb la conclusió de concurs, va obligar a acudir a uns recursos d'apel·lació destinats al fracaso, per aplicació del que disposa l'article 546 de la Llei, fins a la dictada interlocutòria 80/2023, de 8 de juny, rec. 123/2023 del seu Secc. 5a de la Il·lma Audiencia Provincial de Saragossa, que no es va pronunciar sobre el fons material de l'assumpte, sinó a la llera processal per a la defensa del deutor.

Aquest Auto, i els que seguirien, va declarar que tots els recursos d'apel·lació davant de les actuacions que denegaven la concessió de l'EPI estaven “mal admesos”, mentre que la legislació concursal no preveu recurs de cap mena davant d'aquesta resolució, manifestant haver-hi una llacuna legal que només podia ser suplerta per via d'incident concursal a interposar pel deutor contra la interlocutòria de denegació d'EPI, si bé va tenir un vot particular que considerava que, entre altres coses, se li donava doble termini al creditor per a oposar-se a la concessió d'EPI, que no semblava raonable interposar un incident sense contrari, i que hi havia presumpció de bona fe al deutor

Exposada la situació, la primera resolució sobre el fons de la matèria és la que ve recollida per la Sentència de la Audiencia Provincial de Saragossa, Secc. 5a, 485/2023, de 6 de novembre (rec. 249/2023), en ser un recurs d'apel·lació contra sentència que resolia incident concursal, que, senzillament, va respondre diverses preguntes realitzades en el recurs d'apel·lació interposat, que en ser genèriques es poden aplicar a altres supòsits de fet:

1. És possible discriminar els deutes exonerables (que són crèdit ordinari) en funció de l'origen i la causa del deute en seu de persona física no empresària? La sentència exposa que la segona oportunitat “té com a raó de ser que una persona física, malgrat un fracaeconòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d'encarrilar novament la seva vida i fins i tot d'arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d'arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai no podrà satisfer, però això no implica que el dret a l'exoneració es concedeixi només a empresaris els negocis dels quals han resultat fallits, ja que aquesta limitació d'accés no ve regulat a la llei, i per tant, el que no està a la llei, no ha de tenir aplicació”. La sentència es mostra clarament en contra d'una exoneració parcial dels deutes en funció de l'origen d'aquests.

2.- La bona fe del deutor es presumeix? A la redacció de la Llei 16/2022, la bona fe del deutor es presumeix i serà el creditor qui tingui la càrrega d'al·legar i provar que concorren les excepcions de l'art. 487. 1, tot això en relació amb el que disposa l'article 217 de la LEC. El concepte de bona fe, citant la catedràtica Matilde Cuena, ha passat de ser un concepte normatiu a un concepte mixt, que permet al jutge valorar la conducta dels deutors, però sempre després d'oposició a l'EPI plantejat pels creditors, i tenint en compte compte l'article 18 d'Ordre EHA/2899/2011, del 28 d'octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris.

També refereix la Sentència analitzada que “Resulta evident que seran els creditors, a la vista de la concessió del crèdit i la manera com aquest s'ha anat complint quant a la seva devolució, els que primàriament i d'acord amb el principi de faciliteu, hauran d'aportar la prova, singularment la documental, que acrediti el sobreendeutament i/o l'incompliment temerari o negligent de les obligacions del deutor.”

Quant a l'àmbit d'aplicació de l'article 489.2 TRLC, la Sentència considera que és aplicable excepcional, s'ha d'aplicar a supòsits en què l'exoneració total del dret de crèdit comporta indefectiblement la insolvència al creditor.

En definitiva, aquesta sentència suposa un canvi de paradigma en l'aplicació de la norma a Saragossa i el punt de partida per establir la jurisprudència nacional en aquesta matèria.

Comparteix: