Liquidació de condemna a l'expedient judicial internacional

Per Esther Pascual Rodríguez, advocada i facilitadora del programa Restauravidas. 

La liquidació de condemna és lactuació judicial que fixa, sempre provisionalment, el dia dinici i fi de la pena imposada en ferm. Saber quin dia s'acaba de fer la pena és una necessitat humana i un dret a la certesa i l'esperança.

Vegem dos casos recents en què la Fundació Advocacia i Drets Humans ha impulsat que es maximitzi la llibertat de persones trasllades a Espanya per complir les condemnes estrangeres. L'experiència ens indica que a la Audiencia Nacional s'incorre sovint en un automatisme, desinterès i fins i tot desistiment que exigeix ​​que les defenses lletrades de les persones trasllades a Espanya per continuar el compliment de les seves penes de presó hagin d'estar molt alerta.

E. va ser condemnat a Hong Kong per conspiració per al tràfic de drogues perilloses i se li va imposar la pena de 14 anys i 10 mesos. Una Providència de la Audiencia Nacional anterior al seu lliurament a Espanya ja havia advertit a Hong Kong que, si se'n concedia el trasllat a Espanya, la pena s'hauria d'adaptar, de conformitat amb l'art. 6.3 de l'Acord entre Espanya i la Regió Administrativa Especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina sobre trasllat de persones condemnades, fet a Madrid el 15 de novembre de 2012 (BOE 147 de 20 de juny de 2013), a una pena entre els 6 i els 9 anys de presó. Tot i això, en arribar a Espanya inicialment s'havien determinat 5.418 dies de codena al Full de càlcul; no s'havia fet per la Audiencia Nacional adaptació alguna dels 14 anys i 10 mesos. Sol·licitem l'adaptació de condemna; la fiscalia, és clar, va demanar el màxim possible (9 anys de presó); a això per Auto de la Secc. 2n de la Sala Penal de l'AN de 11 de gener de 2024 es va donar resposta imposant la pena de 7 anys de presó, dins del marc de 6 a 9 anys de presó (art. 368 CP), “des dels paràmetres del principi de proporcionalitat en la fixació de la pena, en vista de les circumstàncies dels fets, com ara, en aquest cas, la quantia de la droga –cocaïna– incautada que ho va ser d'1,07 quilograms, i el reconeixement dels fets per part del penat des del moment de la detenció…”.

K., nascut el juliol de 2001, va ser condemnat el 2022 a 15 anys de presó per una temptativa d'homicidi/assassinat comesa el desembre de 2018. Va ser traslladat a Espanya a l'empara del Conveni d'Estrasburg de 1983 i del Protocol Addicional de 1997 va ingressar a la presó per complir 15 anys de presó, de nou sense que a la presó Audiencia Nacional ningú no es molestés a pensar el cas uns minuts. A primera vista salta que K. era menor en el moment dels fets, i per això no només és incompatible la pena amb la legislació espanyola, sinó que l'òrgan competent per a l'adaptació no és la Sala de Penal, sinó el Jutjat Central de Menors (art. 2.4 de la LO 5/2000). Vam sol·licitar la inhibició a l'EJI corresponent, a la qual cosa la Sala Penal, amb la, és clar, oposició de la fiscalia, va accedir. Ja davant el Jutjat Central de Menors, sol·licitem l'adaptació (per descomptat la fiscalia, d'acord amb la seva medul·lar i inveterat principi pro màxima pena que el guia, va sol·licitar el màxim possible segons la LO 5/2000: 8 anys d'internament tancat més 5 anys de llibertat vigilada, ignorant el grau de temptativa). El Jutjat va imposar "la mesura d'Internament en règim tancat de 4 anys de durada complementat per llibertat vigilada amb assistència educativa de 2 anys de durada", i va ordenar fer la liquidació de condemna.

Quan la pena hagi estat imposada a l'estranger i la persona sigui traslladada a Espanya en virtut de l'instrument jurídic corresponent i ingressi a una presó espanyola per continuar el compliment de la pena, s'iniciarà a la Audiencia Nacional un “Expedient Judicial Internacional”. En aquest s'ha de fer la liquidació de condemna, per a la qual cosa ordinàriament s'ha d'adaptar la condemna imposada a l'estranger a la legislació espanyola.

Si la pena o mesura privativa de llibertat, incloses les mesures d'internament a menors, es va imposar i es va començar a complir en un Estat membre de la Unió Europea, s'aplicarà la Llei 23/2014 i l'autoritat judicial espanyola competent serà el Jutjat Central de el Penal o el Jutjat Central de Menors.

Conforme prescriu l'art. 83 de la Llei 23/2014, “en el cas que la durada de la condemna imposada a la resolució sigui incompatible amb la legislació espanyola vigent en el moment en què se sol·licita el reconeixement de la resolució per superar el límit de la pena màxima prevista per a aquest delicte, el Jutge Central Penal podrà adaptar la condemna. L'adaptació consistirà a limitar la durada de la condemna al màxim del que preveu la referida legislació per als delictes pels quals l'afectat fos condemnat”. S'ha eliminat (LO 4/2024) l'errònia limitació anterior, de manera que ara “el Jutge Central de Vigilància Penitenciària haurà d'executar la resolució condemnatòria… amb deducció del període de privació de llibertat ja complert, si escau, a l'Estat d'emissió en relació amb la mateixa resolució condemnatòria, del període total que s'hagi de complir a Espanya”.

Si la pena no procedeix de la UE, s'aplica el tractat bilateral existent o, si escau, el Conveni d'Estrasburg de 1983 i la competència és de la Secció de la Sala Penal (Servei Comú d'Executòries) en què recaigui.

Espanya va ratificar aquest Conveni d'Estrasburg, indicant inicialment, el 10 de juny de 1983, que Espanya exclou l'aplicació del procediment previst a l'article 9.1b (art. 11: principi de conversió) en les relacions amb les altres parts. Espanya hi aplica l'art. 10: criteri de prossecució. Tot i això, el 21 d'octubre de 1994 Espanya va registrar una Declaració en què l'exclusió es limitava als supòsits en què Espanya sigui Estat de compliment, no Estat de condemna. És a dir, Espanya admet que altres Estats apliquin el principi de conversió (art. 11) en les relacions amb Espanya com a Estat de condemna. Ara bé, si bé “l'Estat de compliment quedarà vinculat per la naturalesa jurídica i la durada de la sanció tal com resultin de la condemna”, “si la naturalesa o la durada d'aquesta sanció fossin incompatibles amb la legislació de l'Estat de compliment o si la legislació d'aquest Estat ho exigeix, l'Estat de compliment podrà adaptar... aquesta sanció a la pena o mesura prevista per la seva pròpia llei per a les infraccions de la mateixa naturalesa. Aquesta pena o mesura correspondrà en la mesura que sigui possible, quant a la seva naturalesa, a la imposada per la condemna que hagi de complir. No podrà agreujar per la naturalesa o per la durada la sanció imposada a l'Estat de condemna ni excedir el màxim previst per la llei de l'Estat de compliment”.

La jurisprudència ha estat tradicionalment molt restrictiva pel que fa al deure d'adaptació (reducció). Això no obstant, la STC 81/2022, de 27 de juny, realitza una interpretació de l'art. 10.2 del Conveni d'Estrasburg de conformitat amb les garanties i els drets fonamentals de la nostra Constitució. Primer, declara que el criteri que només s'entengués incompatible la condemna estrangera a partir de superar el doble del màxim del marc penal espanyol per al delicte és un criteri arbitrari i irraonable per insuficientment justificat. També declara que adaptar la pena quan resulti incompatible amb el marc penal espanyol no suposa incompliment d'un compromís internacional (raonant que tampoc no ho suposaria una amnistia o un indult, expressament previstes pel Conveni). En definitiva, el Tribunal Constitucional, d'acord amb l'art. 10.2 del Conveni d'Estrasburg de 1983, interpreta que serà incompatible la condemna que no fos imposable al nostre país a aquest delicte.

La STC 81/2022 no aplica ni directament ni indirectament l'art. 83 de la Llei 23/2014, que va traslladar l'art. 8.2 de la Decisió Marc 2008/909/JAI. Això és important perquè no és aplicable, doncs, el criteri per a l'adaptació establert en aquestes.

En definitiva, davant el desistiment de la Audiencia Nacional i l'ànsia punitiva de la fiscalia, correspon als lletrats i les lletrades corresponents que es faci justícia i s'apliqui la llei i el principi de proporcionalitat, perquè la continuació del compliment d'una pena estrangera a Espanya es faci respectant el principi de legalitat , el dret a la llibertat i lorientació de la pena a la reinserció social.