El nou marc jurisprudencial de la clàusula IRPH de les hipoteques després de les sentències del Tribunal Supremo

Per Ángel Sánchez, lletrat i soci d'Asoban Advocats.

Les recents sentències del Tribunal Supremo 1590/2025 i 1591/2025, dictades pel Ple de la Sala Primera l'11 de novembre de 2025, marquen un punt d'inflexió en la litigiositat associada a les clàusules hipotecàries referenciades al Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH). Ambdues resolucions, dictades després de les sentències del TJUE de 13 de juliol de 2023 (C-265/22) i 12 de desembre de 2024 (C-300/23), aborden amb pinzellades els criteris que han de regir els controls de transparència i abusivitat en aquest tipus de contractes.

L'Alt Tribunal assenta una doctrina d'equilibri entre la protecció del consumidor i la seguretat jurídica del trànsit financer, descartant tant la nul·litat automàtica de l'IRPH com la seva validesa incondicional. S'imposa, per tant, una avaluació casuística, en què la càrrega probatòria recau sobre qui negui la manca d'informació o al·legui el desequilibri contractual.

El control de transparència: criteris interpretatius

La STS 1590/2025, ponència de Raquel Blázquez Martín, delimita amb precisió l'àmbit del control de transparència material, en coherència amb la doctrina europea i la jurisprudència interna. El tribunal distingeix tres marcs normatius aplicables: l'ordre de 5 de maig de 1994 i el seu circular 5/1994, l'ordre EHA/2899/2011 i la circular 5/2012, o, si no, la normativa general de condicions generals de la contractació i consum.

Entre els elements que determinen la validesa de la clàusula, el Suprem destaca que:

• La publicació de l'IRPH al BOE ia la seu electrònica del Banc d'Espanya garanteix, per al consumidor mitjà, l'accessibilitat a la informació necessària sobre la composició i l'evolució. Sempre que es faci referència i menció adequada a la circular 5/1994.
• La lliurament del fullet informatiu previst a l'Ordre de 1994 només és exigible quan el préstec es troba dins del seu àmbit d'aplicació.
• La esment al “diferencial negatiu” recollida al preàmbul de la Circular 5/1994 té caràcter merament instrumental: la seva omissió no implica manca de transparència si el contracte remet expressament a aquesta Circular o inclou la referència a la TAE.
• La comparativa amb altres índexs oficials -com l'euríbor- no forma part de les obligacions d'informació exigibles a l'entitat financera.

El Ple conclou que la transparència no depèn de l'exhaustivitat documental, sinó del resultat informatiu efectiu, és a dir, que el consumidor hagi disposat dels elements necessaris per comprendre les conseqüències econòmiques del préstec.

El control d‟abusivitat: delimitació del judici d‟equilibri

Per la seva banda, la STS 1591/2025, ponència de Nuria Auxiliadora Orellana Cano, desenvolupa el judici d'abusivitat conforme als paràmetres de larticle 3.1 de la Directiva 93/13/CEE i de larticle 82 del TRLGDCU. El tribunal reitera que la manca de transparència no implica per si sola la nul·litat, sinó que permet fer un examen addicional sobre la bona fe del professional i l'equilibri de prestacions.

Per a la Sala, la oferta d'un índex oficial aprovat per l'autoritat supervisora no es pot considerar contrària a la bona fe, sobretot quan aquest índex havia estat recomanat per les administracions públiques en matèria d'habitatge protegit. La valoració de la possible abusivitat s'ha de fer en el moment de la contractació, no en vista de l'evolució posterior del mercat.

A més, el Tribunal introdueix un criteri tècnic fonamental: la comparació s'ha d'efectuar entre el tipus efectiu resultant de l'IRPH més el diferencial pactat i els tipus mitjans de mercat vigents a la data de la signatura. No és vàlida, per tant, la mera contraposició aritmètica amb l'euríbor aplicant el mateix diferencial, ni el control judicial pot derivar en un control de preus prohibit pel dret europeu.

L'Alt Tribunal recorre a les fonts estadístiques del Banc d'Espanya, l'INE i els tipus sintètics d'interès com a referències objectives per valorar si la diferència resultant és molt evident i, per tant, susceptible de generar un desequilibri contractual rellevant. En els supòsits analitzats, la Sala considera que l‟IRPH se situava dins dels marges normals del mercat i descarta l‟existència d‟abusivitat.

Integració amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

El Tribunal Supremo incorpora expressament les directrius emanades del TJUE als assumptes C-265/22 i C-300/23, que aclareixen l'abast de la transparència i l'abusivitat en matèria d'índexs oficials:

• El requisit de transparència es compleix quan l'índex de referència ha estat publicat oficialment, sense necessitat que l'entitat lliuri la fórmula de càlcul o l'evolució passada, sempre que aquesta informació sigui accessible i comprensible per a un consumidor mitjà.
• El diferencial negatiu al·ludit pel Banc d'Espanya constitueix una eina explicativa sobre la naturalesa dels índexs IRPH com a tipus estructuralment equivalents a la TAE, però no imposa obligació normativa d'aplicar-ho.
• La comparació de preus de mercat ha de tenir en compte no només l'índex, sinó també el diferencial, les comissions i les despeses associades, i la desproporció manifesta l'únic indici de desequilibri rellevant.

Aquesta harmonització entre el dret nacional i el comunitari permet al Suprem reforçar la seguretat jurídica del sistema hipotecari espanyol, evitant interpretacions dispars per part dels òrgans jurisdiccionals inferiors.

Conseqüències pràctiques i projecció processal

La doctrina fixada a les sentències 1590/2025 i 1591/2025 té efectes directes en l'estratègia processal dels litigis encara pendents:

1. La nul·litat de l'IRPH no és automàtica: els demandants hauran d'acreditar una manca substancial d'informació i una desproporció econòmica significativa en el moment de la signatura.
2. Les demandes basades exclusivament en la comparació amb l'euríbor manquen de fonament probatori suficient.
3. El control de transparència es limita a verificar laccessibilitat de la informació i la comprensibilitat de líndex, sense exigir un assessorament comparatiu.
4. En cas que es declari la manca de transparència, el jutge haurà de fer un examen d'abusivitat cas per cas, a partir de dades oficials.

Des d'una perspectiva institucional, la decisió contribueix a homogeneïtzar la jurisprudència nacional ia tancar un cicle d'incertesa iniciat amb la primera qüestió prejudicial del 2018, consolidant una interpretació restrictiva de la nul·litat amb vista a l'estabilitat del crèdit hipotecari.

En definitiva, les sentències del Tribunal Supremo d'11 de novembre del 2025 constitueixen la culminació d'un procés de diàleg judicial entre Luxemburg i Madrid que ha permès definir, amb caràcter vinculant, la naturalesa jurídica de l'IRPH. L'Alt Tribunal sosté que no hi ha una solució uniforme, sinó un model d'anàlisi individualitzat, en què la manca de transparència no equival a abusivitat i l'IRPH no és abusiu per si mateix.

La jurisprudència del 2025, en integrar els estàndards europeus i la realitat del mercat financer, ofereix un marc estable que equilibra els interessos de consumidors i entitats. Per als operadors jurídics, això implica consolidar una doctrina que eleva el nivell de prova en els procediments en curs i redefineix l'horitzó de les reclamacions hipotecàries a Espanya.