14 febrer 2024

Un nét pot accedir a l'herència del seu avi encara que la mare va ser desheretada

La Audiencia Provincial de Barcelona ha reconegut el dret del nét d'una persona morta, que havia desheretat prèviament la seva filla, a cobrar la part que corresponia a la seva mare.

"Valorem molt positivament la sentència que confirma que el nét té dret a reclamar la legítima del seu avi, per dret de representació, que és aquell que tenen els descendents de l'hereu desheretat, de representar aquest últim", afirma Mónica Rovira, advocada que ha aconseguit la decisió que, considera, "crea un precedent i nova jurisprudència a l'àmbit del dret civil català".

Abans de morir el 2018 l'avi havia nomenat, al seu testament, hereus els seus cinc germans. A la seva filla la va desheretar d'acord amb les causes establertes al Codi Civil de Catalunya (CCC), “per l'absència manifesta i continuada de la relació familiar, per causa imputable a la seva filla”, diu Rovira.

Però el seu nét, menor d'edat, va presentar demanda contra els hereus en reclamació de la llegítima que correspon per dret de representació de la seva mare desheretada. "La legítima garanteix el dret d'una persona a heretar un mínim dels seus pares, del seu cònjuge, i fins i tot dels seus avis, besavis i besnéts", explica la lletrada.

Segons l'article 451-3.2 del CCC, ”els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats pels seus respectius descendents per estirps”, manifesta l'advocada. "Aquest dret de representació només s'aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als nebots, però no s'estén als descendents", afegeix.

Rovira recorda a més que “l'avi va desheretar únicament la filla, no sense abans disposar que es llegava la llegítima a totes les persones que hi tingueren dret”.

La lletrada afegeix que també hi ha casos en què es podria desheretar un nét. “Els motius de desheretament estan taxats a la mateixa llei. Un dels motius és que no hi hagi hagut cap mena de relació afectiva amb els avis. De totes maneres, en aquest cas, si hi ha controvèrsia, caldrà acreditar que és el nét qui no va voler mantenir cap relació afectiva amb els seus avis”.

 

Comparteix: