Reclamen més llocs de treball per a les persones preses

Tot just un 25% de la població reclusa té una ocupació remunerada. Per això una de les seves principals reivindicacions és una oferta laboral més gran a les presons. Així ho assenyala Beatriz Rodríguez, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pública de Navarra.

“El treball de vegades és necessari per als fins de tractament. En el pla individualitzat de tractament que cada pres té se sol contemplar com a favorable donar-li una feina remunerada al pres. I també és un mecanisme essencial per a la posterior reinserció”, explica Rodríguez, que és ponent a les XXIV Jornades de Dret Penitenciari que se celebren el 3 i 4 de novembre a Albacete. Les inscripcions estan obertes.

Segons dades de l'Informe 2020 de Treball Penitenciari i Formació per a l'Ocupació, aquell any van treballar de mitjana –la xifra varia depenent dels mesos– 11.539 interns, dels 47.373 que hi havia.

El treball productiu i remunerat es regula al RD 782/2001 i és gestionat per l'Organisme Autònom de Treball a Presó. Hi ha tallers com arts gràfiques, fusteria o confecció tèxtil, però també serveis penitenciaris com bugaderia o economat. També hi ha feina productiva concertada amb empreses externes. I fora del treball productiu hi ha les prestacions personals obligatòries, gestionades directament per l'administració penitenciària.

Els interns lamenten que de vegades no es poden beneficiar del règim del RD per una qüestió formal, perquè en una presó una feina la gestiona la institució penitenciària i en una altra aquesta mateixa ocupació la gestiona l'Organisme Autònom.

Els criteris per adjudicar els llocs de treball a la presó estan establerts “de forma força taxativa al Reial Decret”, indica Beatriz Rodríguez. Es fixa un ordre de prelació –per exemple, es dóna preferència als qui tenen indicat el treball en el tractament, tenen bona conducta o tenen càrregues familiars–, però els interns denuncien que moltes vegades l'adjudicació no és transparent.

Una altra queixa tradicional té a veure amb l'extinció de la relació laboral. "Als presos que entren en aquest treball productiu protegit pel Reial decret se'ls aplica aquest Reial decret i no es preveu l'aplicació supletòria de la legislació laboral", explica Rodríguez. I això pot provocar un buit legal. Per exemple, quan el jutge social considera que les causes que ha al·legat l'ocupador per extingir el contracte no existeixen. "En el millor dels casos se soluciona amb una indemnització de danys i perjudicis, però no està pautada, a diferència de la resta de treballadors", assenyala.

Pel que fa a les condicions laborals "tenen una jornada màxima i dret al descans setmanal ia vacances segons les condicions concretes que fixi l'Organisme Autònom de Treball a la Presó", assenyala la professora. També aquest organisme fixa el salari que, de mitjana, és al voltant de 3euros/hora. En aquest cas, "no és referent el Salari Mínim Interprofessional, perquè en el millor dels casos, treballant a jornada completa, pot arribar als 400 euros", subratlla.

En aquestes Jornades de Dret Penitenciari, que se celebren sota el lema “El dret: una brúixola a la presó”, també es parlarà de la tecnologia o la salut mental a la presó.

INSCRIPCIÓ

CONSULTA EL PROGRAMA