20 desembre 2022

Paco Solans: “Jurídicament parlant no hi ha menors estrangers, són menors”

Va ser un dels primers advocats que van integrar la Subcomissió d'Estrangeria del Consejo General de l'Advocacia i impulsor del model del torn d'ofici. Va redactar el primer informe sobre un centre d?internament d?estrangers. En els seus més de 30 anys de treball ha regularitzat centenars de menors estrangers, que qualifica com a “herois” i demana que es deixin de veure com una amenaça.

Ha estat fonamental el seu paper en la recent aprovació de la reforma del Reglament d'Estrangeria, que va modificar el règim jurídic dels menors no acompanyats per afavorir-ne la inclusió. Des del seu despatx continua resolent dubtes sobre tràmits d'estrangeria. Vicepresident de l'Associació d'Advocats Estrangeristes, acahavia de llançar el primer número de la seva revista, “Estrangeria en xarxa”.

Què us va impulsar a interessar-te pels assumptes d'estrangeria?

És gent que està maltractada per la llei. El 1991 quan em vaig graduar era un autèntic atropellament de drets. Als menors no acompanyats s'ajunten diferents factors de discriminació i indefensió. Sempre m'ha omplert d'indignació que no només se li neguin drets, sinó que s'acarnissin per expulsar-los.

Quina és la principal por d'un nen migrant?

Tornar a començar. Tenen pànic a ser tornats al país des d'on vénen. També a tornar amb uns pares maltractadors o, en una absència de família, a una societat que no els pren en compte, a la pobresa severa, a la manca d'educació i d'oportunitats. Quan parles amb ells, t'adones que són herois, arrisquen les seves vides per fugir de realitats duríssimes. Quan un interioritza això, deixa de veure-hi una amenaça i entén que han de ser tractats igual que si fossin espanyols. No hi ha menors estrangers jurídicament parlant, hi ha menors.

El seu activisme a favor dels migrants ve de lluny.

Vaig redactar el primer informe que es va fer a Espanya sobre un centre d'internament d'estrangers, que va aixecar butllofes. La realitat amb què ens trobem era duríssima. Va servir perquè les seves condicions de vida no estiguin sense vigilar-se ni siguin tan arbitràries. Vaig portar durant anys l'oficina de denúncies a SOS Racisme. Les acusacions particulars van ser molt transcendents, com l?agressió d?un conductor d?autobús a un passatger nascut a l?Iraq o la prohibició a una alumna musulmana a entrar en un Institut valencià per portar mocador.

¿Quins són els principals obstacles per a la integració de la infància i joventut migrant?

El principal és el racisme. Es tracta d'una malaltia social, una mena de virus que de vegades es desenvolupa de manera aparentment asimptomàtica. A més, és molt fàcil de camuflar jurídicament. Pel sol fet de ser estrangers, se'ls considera menys humans o amb menys drets. Sempre és més difícil per a un menor estranger enfrontar-se a les dificultats pròpies de la integració o afiliar-se a una delegació de futbol quan no es tenen papers o els papers que tens et marquen com a estranger. Hem imbuït de tal manera a la societat que un estranger és algú amb menys drets que moltes vegades cal explicar el que és obvi.

S'ha aconseguit protegir els menors davant del procediment de determinació d'edat?

Ens hem trobat amb casos sagnants de minoria d'edat que es negaven. Institucions com la Fiscalia o les Comunitats Autònomes, pel sol fet de ser estrangers, ens negaven la més gran: que eren menors. I hem hagut de lluitar per allò evident, cosa que demostra la calana moral dels qui estan al capdavant de les nostres institucions que, de vegades, miren cap a un altre costat, i en altres barallen activament perquè s'expulsi o es mantingui en un CIE un nen. Hem aconseguit que les proves siguin rigoroses i s'apliqui un sistema de garanties.

Com valoreu la reforma del Reglament d'Estrangeria?

Ha millorat tres dels quatre pilars en què els drets dels menors es veien seriosament afligits. El primer eren els nens abandonats, que es va corregir en gran part. El segon eren els drets dels pares de nens espanyols que s'han consolidat. El tercer pilar era el reagrupament familiar. Era sagnant que pares haguessin de mantenir en situacions precàries els seus fills als seus països d'origen perquè no se'ls deixava portar. Però el quart pilar queda pendent: aquells nens que són aquí en situació irregular, els pares dels quals ja han aconseguit la regulació. Però als menors se'ls exigeix ​​dos anys d'estada i una sèrie de mitjans de vida i vivenda, una cosa absolutament improcedent. La propera reforma de llei hauria d'aplanar el camí per regularitzar-los. És una vergonya que en un Estat de Dret se segueixin posant traves a nens.

 

Comparteix: