20 gener 2022

Mediació familiar: més acords, menys togues

SETMANA DE LA MEDIACIÓ

Pactar mesures “a la carta” per a cada família o parella en conflicte, sense que aquestes siguin imposades per un jutge. Aquest és l'objectiu de la mediació familiar, una figura molt útil, i tanmateix, poc coneguda i no gaire utilitzada al nostre país, on es tendeix a solucionar els problemes als tribunals.

Precisament la futura Llei d'Eficiència Processal, actualment en tramitació, estableix com a requisit per anar a judici per un assumpte civil haver intentat prèviament la via amistosa, cosa que ja passa en altres països del nostre entorn com França.

Els avantatges de la mediació són molts: Retalla terminis, abarateix costos i minimitza danys emocionals.  “Resoldre un cas per la via judicial pot trigar fins a dos anys ia més cal fer front a honoraris d'advocats i procuradors. En canvi, la mediació pot escurçar el procediment a quatre mesos amb un cost de 40 euros per sessió”, comenta Ramon Quintano, vocal de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família i vicepresident de la Societat Catalana d'Advocats de Família.

Aquest advocat recorda el cas d'un client que volia extingir la pensió d'aliments d'un fill gran que treballava i, abans d'interposar la demanda de modificació de mesures, li va suggerir que sol·licités una mediació familiar: “La mare del fill va acceptar i van acordar extingir la pensió i un pla de pagaments de les pensions endarrerides que ell devia. Tots van quedar contents”.

Immaculada Marín, secretària d'Organització de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, explica el cas d'una parella amb durs enfrontaments que eren presenciades per la filla adolescent que fins i tot va arribar a marxar de casa: “A les primeres sessions amb la parella es va aconseguir un compromís de respecte a les comunicacions mútues, amb seguiment d'un terapeuta de parella i, després de dues sessions al costat de la filla, aquesta tornada a casa”.

Marín explica, però, que la mediació també té límits perquè no tots els conflictes de família són negociables: “Podem negociar la quantia de la pensió i els dies concrets de visita, però no retirar-les ni prohibir-les. Tampoc en aquells casos en què no hi hagi una igualtat entre les parts, o els que afectin l'ordre públic”. I afegeix que els casos de violència sobre la dona o violència intrafamiliar tampoc no són susceptibles de resoldre's mitjançant mediació.

Els acords de mediació familiar es materialitzen en una acta que "inclou la sentència de divorci o el conveni regulador, que especifica mesures establertes al règim de visites, la pensió d'aliments i/o l'ús del domicili", explica Quintano. Quant a la seva validesa, Marín comenta que “en pactes sobre assumptes civils o mercantils, tenen un caràcter vinculant, però no executiu. Perquè ho tingui, les parts ho han de presentar davant de notari o que un advocat ho faci davant un jutge. Quan hi ha menors, és obligatori presentar aquest acord únicament davant del jutjat”, puntualitza.

Quintano considera que aquesta figura no és gaire coneguda perquè no està sent divulgada per les administracions i institucions, que haurien d'apostar més per ella per desencallar així els jutjats. “No he vist cap resposta d'un Ministeri Fiscal que ordeni enviar una família a mediació. A més, les experiències intrajudicials de mediació -per a processos que ja s'han iniciat als tribunals- no han tingut gaire èxit”, afirma.

Per Marín, una de les solucions per donar-la a conèixer seria que a cada partit judicial “es creés una oficina de mediació perquè el justiciable quan s'acosti, bé a demanar advocat d'ofici o per informar-se o portar un procediment, vegi que la mediació està relacionada amb el dret de família”.

Hi ha una gran varietat de professionals que poden exercir la mediació -psicòlegs, criminòlegs, graduats socials, treballadors socials etc.- però aquests advocats de família consideren que és recomanable que el mediador sigui un advocat i especialitzat en dret de família, ja que saben de la complexitat que té aquesta matèria. “És fonamental que sàpiga com ha d'orientar aquesta mediació per no crear un perjudici econòmic o fiscal a la persona que hi està ajudant”, recalca Marín.

Pel que fa a les propostes per millorar-la, tots dos assenyalen la formació dels professionals i la necessitat que estigui millor remunerada. “Una especialització permanent, per donar el millor servei necessari a la família. I encara més si el conflicte està judicialitzat”. Amb això, recorda, “indicar que la mediació familiar abarateix costos no ven. Una persona que no cobra dignament per la feina no dóna imatge de professionalitat”, explica Marín. La mediació necessita de serietat i de professionalitat “Cal crear uns requisits més exigents per poder ser mediador i així dignificar-ne la figura”, indica Quintano.

I tots dos advocats recalquen el valor que té que les dues parts involucrades en un conflicte siguin capaços simplement de dialogar, encara que al final no s'arribi a acords.

Comparteix: