Mª Ángeles Tirado aconsegueix, d'Ofici, aturar el primer desnonament a Aragó per clàusules abusives

Mª Ángeles Tirado, Marian, va treure la carrera de Dret mentre treballava. Va trigar set anys i la seva mare, que sempre la va recolzar, l'animava dient: “quan acabis, ningú et preguntarà quant de temps t'ha costat”. Encara no ha deixat d?estudiar. Va llegir tot el que queia a les mans sobre dret hipotecari per aconseguir que Antonio, Mª Ángeles i els seus tres fills poguessin conservar casa seva. Ha estat ella, com a advocada d'ofici, qui ha aconseguit la primera resolució judicial a Aragó que paralitza una execució hipotecària per clàusules abusives.

 Pregunta.- En quina situació es trobava la parella propietària d'el pis?

Resposta.- Antoni, de 47 anys, treballava de guixaire i amb el auge de la construcció va passar de tenir un sou normal a guanyar més de 3.000 € a l'mes. La seva dona, Mª Angeles, de 39 anys, treballa a casa. Tenen tres fills de 20, 18 i 7 anys. L'any 2002 van comprar un pis. El banc els va concedir un préstec hipotecari que van pagar sense problemes fins a 2007. Antonio va començar a tenir menys feina i es va haver de fer autònom. Com necessitava adquirir una furgoneta per al seu treball, el banc li va aconsellar incrementar el valor de l'préstec hipotecari variant algunes clàusules.

A partir d'aquest moment tot va ser en cadena: menys feina, deutes amb la Seguretat Social, préstecs impagats, etc. etc. Van deixar de pagar la hipoteca a l'octubre de 2012. Antoni, ja sense feina, va parlar amb el banc, però no li van donar una altra solució que pagar el deute. Ho va intentar, però després de l'impagament de tres mensualitats l'entitat bancària va donar per vençut anticipadament el préstec. El deute era de 3.431,24 €. El banc va presentar demanda executiva d'hipoteca immobiliària al desembre de 2012 per import de 188.179,02 € de principal i interessos ordinaris i moratoris vençuts, més altres 56.450 € d'interessos i costes.

Mª Ángeles rep una ajuda dels Serveis Socials d'Aragó de 621,21 €. Antoni no cobra atur, en primer lloc perquè té deute amb la Seguretat Social i no té cotitzats els mesos necessaris, i en segon lloc perquè li van dir que la prestació que li correspondria seria de 400,00 €, però si els cobrava, al seu dona li llevarien l'ajuda. Com pot veure, la seva situació és molt precària.

 P.- ¿En quin moment de l'procés li va arribar el cas?

R.- Quan els van notificar la demanda executiva, van anar a «STOP desnonaments», però primer havien de participar a l'associació mentre estudiaven la viabilitat del seu assumpte i, com que encara no s'havia fixat la data del llançament, havien d'esperar.

En els jutjats de Saragossa, hi ha el Servei d'Orientació Jurídica (SOJ) de el Col·legi d'Advocats. Allà, el primer que van fer en el seu nom va ser un escrit a l'jutjat en el qual es demanava que suspengués el termini per contestar la demanda fins que els designessin advocat per Torn d'Ofici i els concedissin la justícia gratuïta. El Jutjat va suspendre el termini i el Col·legi d'Advocats de Saragossa em va designar l'assumpte el 30 de gener de 2013. El 5 de febrer el jutjat va aixecar la suspensió de l'termini per contestar i aquí va començar la meva actuació.

P.- Com preparar els arguments per convèncer la jutgessa? És experta en hipotecari?

R.- Tinc coneixement de dret hipotecari, però davant d'un nou assumpte i abans de prendre qualsevol decisió sobre el camí a seguir em document sobre la matèria. La primera entrevista amb els clients és molt important i en els assumptes de l'Torn d'Ofici tenim l'avantatge de poder aconseguir la documentació de l'Jutjat abans que vinguin a el despatx, de manera que no partim de zero. A l'analitzar l'expedient ja em vaig adonar que no tenia cap possibilitat: havien uns diners i no podien pagar-lo. Ells també ho sabien i eren conscients que el banc es quedaria amb el pis. L'únic que em van demanar és que intentés dilatar l'assumpte per passar el Nadal a casa seva.

No tenia cap causa per oposar-me, així que havia d'intentar donar-li la volta. El primer que vaig fer va ser demanar les escriptures dels préstecs hipotecaris a la meva família i amics i intentar comprendre cadascuna de les clàusules dels contractes. Vaig estudiar jurisprudència i qualsevol informació que queia a les meves mans sobre aquest tema. Vaig pensar acudir a la jurisdicció mercantil per clàusules abusives, però aquest procediment no suspendria l'execució ia més l'assumpte estava alternat per civil.

Tot i això, hi havia arguments suficients per intentar que els meus clients no acabessin amb més deutes de les que tenen i sense habitatge. Ja tenia elaborat un esquema de l'escrit quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar la sentència de 14 de març de 2013 a la qual, entre altres coses, estableix que el jutge nacional està obligat a apreciar d'ofici el caràcter abusiu de les clàusules contractuals compreses en l'àmbit d'aplicació de la Directiva, fins i tot en el cas que no s'hagi sol·licitat expressament, tan aviat com disposi dels elements de fet i de dret necessaris.

Llavors vaig decidir argumentar en el meu escrit que en el contracte hipotecari existien a l'almenys tres clàusules abusives: interès de demora de l'19% nominal anual; venciment anticipat per impagament i clàusules de limitació de la variabilitat d'interessos (conegudes popularment com a clàusula sòl i clàusula sostre), fixant el tipus d'interès màxim en el 9,75% nominal anual i el tipus d'interès mínim en el 4,50% nominal anual. Vaig sol·licitar la seva anul·lació i, com a mesura cautelar, la suspensió de la subhasta.

No sóc experta en dret hipotecari però quan ets al Torn d'Ofici de vegades fem l'impossible i de tant en tant s'aconsegueix. A més vaig comptar amb l'ajuda i experiència de quatre advocats i amics: Juan Goyena Salgado, Isabel Payros Falcó, Vicente Garcia Rodeja i Victor Sanz Pomar.

P.- Per què es va fer advocada?

R.- Vaig començar a treballar amb 19 anys fora de Saragossa i vaig deixar d'estudiar. Quan vaig tornar sis anys després, em vaig plantejar continuar amb els estudis. No tenia l'accés a la Universitat, així que el primer que vaig fer va ser preparar-me en una acadèmia per a la selectivitat i allà va ser quan em vaig decidir per dret. En tractar-se de selectivitat per a majors de 25 anys, les assignatures estaven encaminades a la carrera escollida. Va ser el meu primer contacte amb les lleis, i em va agradar.

Vaig compaginar la meva feina amb la carrera i em va costar set anys acabar-la. Va ser dur. Els meus pares em van animar. Sempre recordo que la meva mare em deia: «quan acabis ningú et preguntarà quant de temps t'ha costat» i tenia raó.

 P.- Per què es va apuntar a l'Torn?

R.- En acabar la cursa vaig tenir la sort d'entrar en un despatx com a passant. I dic que vaig tenir la sort, perquè jo seguia treballant i només podia anar-hi a la tarda. Em vaig col·legiar el 1999 i al despatx em van aconsellar inscriure'm al Torn perquè era una manera d'aprendre i deixar-me anar al jutjat.

La primera presa de contacte va ser gratificant. Les persones que acudeixen, a l'marge que no poden pagar-se un advocat, a la llarga et donen moltes satisfaccions. De vegades simplement amb mirar-les a la cara et sents pagada.

Vaig estar apuntada fins a 2007, però l'any passat vaig prendre la decisió de inscriure de nou. Ara estic més preparada i ho faig pel arrelat sentit de servei que caracteritza els que ens dediquem a aquesta professió. M'agrada ajudar les persones. De vegades m'involucro massa, però de vegades també tens la teva recompensa, com la d'ara.

 P.- Què els diria als que opinen que la justícia és per a qui té diners? O el que és el mateix, que els bons advocats són només els de pagament

R.- Ho tinc clar: no ets bon advocat perquè coures més que ningú, ets bon advocat perquè et preocupes del teu client. I tant se val que sigui de pagament o no; l'important és que facis tot el que està a la teva mà per pal·liar el problema de la persona.

 P.- Té algun referent o mite, real o fictici, en el món jurídic?

Durant la carrera, un gran professor de dret polític: Jose Ángel Tello Lázaro. Em va ensenyar a entendre el Dret ja que m'agradés.

I durant la meva etapa professional, vaig tenir el gran honor de col·laborar amb el que considero un dels millors advocats penalistes que han existit: José Antonio Ruiz Galbe, gran advocat i millor persona. Vaig estar col·laborant amb ell durant els seus últims sis anys de vida i mai podré agrair-bastant tot el que he après d'ell.

MOLT PERSONAL

Vaig néixer a Alcanyís (Terol), el 27 de febrer de 1960. Tinc quatre germans i cap d'ells és advocat. Són metges i arquitecte. Que jo sàpiga, en la meva família no hi ha hagut mai cap advocat.

No estic casada i, encara que no tinc fills propis, com diuen els meus germans tinc vuit "fills postissos" (els meus nebots). Per cert, cap d'ells estudia Dret.

En les meves estones lliures, que no són molts, toco el piano, llegeixo, viatjo i m'encanta la platja.

POSDATA

El 20 de gener de 2014, la titular d'jutjat nº 8 de Saragossa, va estimar parcialment el recurs presentat per Mª Angeles i va anul·lar la clàusula sòl, encara que no els interessos moratoris ni el venciment anticipat. El deute hipotecari va quedar així fixada en uns 13.000 € pel que la lletrada anava a intentar aconseguir la dació en pagament.

TEXT COMPLET DE LA SENTÈNCIA

MÉS ENTREVISTES ADVOCADES I ADVOCATS DE TORN D'OFICI