Els CIE es queden buits a l'ésser alliberat l'últim intern 53 dies després de la declaració d'alarma per la pandèmia

Cap de vuit Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) que operen a Espanya compta amb persones migrants en el seu interior des d'aquest dimecres, 6 de maig, quan ha cessat l'internament de l'última persona que romania al centre ubicat a Algesires (Cadis).

Així ho han confirmat a Europa Press fonts de l'Ministeri de l'Interior, de què depenen aquestes instal·lacions policials de caràcter no penitenciari dissenyades per poder executar l'expulsió del territori nacional.

Des de la declaració de l'Estat d'Alarma el passat 14 de març per la pandèmia de l'coronavirus, s'ha anat alliberant a poc a poc als interns. La llei permet mantenir-los dins un màxim de 60 dies i, si en aquest termini no han estat retornats, han de quedar en llibertat. En el context actual, que ha derivat en tancaments de fronteres, és impossible el seu retorn als seus països d'origen.

Així doncs, s'han anat desallotjant «de manera ordenada», tal com va assegurar el ministre Fernando Grande-Marlaska en una compareixença al Congrés el 23 d'abril passat. Aquell dia, encara hi havia tres persones al CIE d'Algesires, mentre que ja estaven buits els altres set centres.

Abans de l'Estat d'Alarma, l'ocupació d'aquestes instal·lacions se situava en el 59%. De les prop de 1.200 places que hi ha en aquests centres, el nombre total de places disponibles reals rondava les 700 i 800 places, ja que algunes es trobaven en obres (com és el cas de CIE de Barcelona) i altres tantes s'havien d'habilitar .

Ara, 53 dies després que es decretés l'alarma, els CIE estan a zero en ocupació. Aquests centres hi ha des de l'any 1986, després de contemplar-se en la primera Llei d'Estrangeria (Llei Orgànica 7/1985 sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya). S'hi estableix la possibilitat que el jutge d'instrucció acordi com a mesura cautelar vinculada a la substanciació o execució d'un expedient d'expulsió seu internament en centres que no tinguin caràcter penitenciari.

L'existència d'aquests centres i el seu internament s'ha mantingut i ampliat en modificacions posteriors de la llei d'Estrangeria i, de fet, l'any 2014 es va aprovar el reglament de funcionament i règim dels CIE. Si bé, la seva existència és molt qüestionada per diverses organitzacions que reclamen el seu tancament immediat i definitiu i que denuncien la manca de transparència i violacions de drets fonamentals al seu interior.

LLUITA PEL TANCAMENT DEFINITIU DELS CIE

De fet, des de la 'Plataforma CIES NO Madrid' han emès un comunicat aquest divendres expressant la seva «alegria» després de conèixer que cap persona està interna. "Avui és un dia que no oblidarem, com tampoc oblidem les vulneracions dels drets humans, ni les morts, ni el tracte indigne i vexatori, ni les agressions ni les tortures, ni la infinitat d'aberracions que han succeït entre els seus murs cada dia des que van ser creats", sosté.

Així, ha avisat que una vegada passi la crisi sanitària del COVID-19 continuaran lluitant perquè aquest tancament sigui «irreversible» i fins i tot convertir-lo en definitiu. «No són xifres o números, són històries humanes de supervivència i subjectes de drets i responsabilitats. ¿Qui repara el dany causat per la seva privació de llibertat de 60 dies en condicions que molts relaten pitjors que les dels centres penitenciari?», han destacat.

Durant el desallotjament dels CIE, s'ha prioritzat a aquells interns amb domicilis o arrelament a Espanya, segons ha afirmat Grande-Marlaska, que va apuntar que la resta han passat als serveis de el Sistema d'Acollida, que depenen de la Secretària d'Estat de Migracions . A l'respecte, fonts d'aquest departament han precisat a Europa Press que un total de 239 persones procedents dels CIE, concretament dels centres de Barcelona, ​​Madrid i València, han passat a el sistema d'acollida.

D'acord a un informe de l'SJM, en 2018 van ser internades en els CIE un total de 7.855 persones: 7.676 homes i 179 dones. Dos terços dels interns procedien del Marroc (36%) i d'Algèria (32%. Precisament Marroc, Guinea i Algèria són els tres països dels quals procedeixen la major part dels que arriben de manera irregular a Espanya, d'acord a dades de ACNUR a 31 de desembre de el 2019.

En 2017, un total de 8.837 migrants van passar per algun dels set Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE). No obstant això, van ser 3.041 les persones finalment enviades als seus països d'origen, mentre que 5.796 persones (el 65,5%) recloses en els CIE van haver de ser posades en llibertat davant la impossibilitat d'executar l'ordre d'expulsió.

Així es va reflectir en dades oficials recopilades en una resposta parlamentària a l'exsenadora de Units Podem Maribel Mora, unes xifres que constataven que el Ministeri de l'Interior, responsable de la gestió dels centres, va aconseguir deportar al seu país d'origen únicament a l'34,5 % dels interns.