L'altra cara de les plataformes de serveis legals: publicitat enganyosa, fraus i intrusisme professional

Has vist mai a internet missatges com “cancel·la els teus deutes amb la segona oportunitat i elimina el 100%”? O l'eslògan “resolem reclamacions bancàries amb resultats garantits?” O fins i tot ofertes com “evitem el teu desnonament” o “et divorciem en 48 hores”?

Darrere d'aquests missatges, cada cop més freqüents a webs ia xarxes socials, es pot amagar alguna cosa més que simple publicitat agressiva: possibles fraus, pràctiques enganyoses o fins i tot intrusisme professional. En els darrers anys, s'ha produït una proliferació de plataformes dedicades a captar clients en matèria de segona oportunitat. Aquest creixement, en si mateix, no és negatiu, ja que ha contribuït que molts ciutadans coneguin un mecanisme legal que fins fa poc era desconegut: permetre a ciutadans i societats cancel·lar els deutes per tornar a començar. Tot i això, el problema sorgeix quan algunes d'aquestes empreses traspassen els límits de la legalitat i l'ètica professional.

Els membres del Grup de treball per a la protecció professional de l'advocacia davant de plataformes digitals del Consejo General de la Abogacía Española adverteixen que moltes d'aquestes plataformes —algunes amb presència a tot el territori nacional— utilitzen dades falses, legislació derogada o promeses impossibles de complir. A això se sumen honoraris poc transparents o desproporcionats que “denigren la professió de l'advocacia”.

Des del Grup s'alerta que “han detectat actuacions deslleials que s'aprofiten de les persones més vulnerables, especialment les endeutades que busquen acollir-se a la segona oportunitat”. Davant d'això, recorden acudir sempre a un advocat, ja que “l'exercici de l'advocacia està subjecte a garanties com ara la formació contínua, la responsabilitat professional i el compliment d'un codi deontològic estricte”.

La situació ha encès les alarmes. Advocats denuncien pràctiques com ara la captació de clients mitjançant falsedats o l'oferta de serveis amb condicions poc clares. En els casos més greus, es parla obertament de frau: estafes, cobraments indeguts o suplantació didentitat.

Un dels focus de preocupació és l?intrusisme professional. En molts casos, els que ofereixen aquests serveis no són advocats col·legiats, sinó “assessors” que operen més enllà del que permet la llei. Si eviten reunions presencials, no atenen trucades, no faciliten còpia de documents o pressionen per fer pagaments urgents són senyals clars d'avís.

El problema no es limita només a la segona oportunitat. Des de la Abogacía Española també s'adverteix sobre plataformes que actuen en assumptes d'habitatge —dirigits a afectats per desnonaments, a qui prometen erròniament solucionar tota la seva situació—, o en divorcis, captant clients amb missatges de “divorci exprés” i falses garanties de rapidesa o èxit.

Per evitar caure en aquesta mena d'enganys, els experts recomanen verificar sempre si el professional està col·legiat. Una eina útil és el cens oficial disponible a la web de la Abogacía Española. “Si no hi figura, desconfiï”, adverteixen des del Grup de Treball.

L'ús de la por com a eina publicitària és una altra pràctica habitual. Missatges alarmistes que apel·len a la urgència oa la desesperació econòmica busquen captar persones en situació de vulnerabilitat. Tot i això, en un entorn publicitari responsable, la promoció de serveis s'hauria de centrar en oferir informació objectiva i veraç, sense recórrer a la manipulació emocional.

Aquest fenomen s'agreuja en un context en què els ciutadans contracten serveis sense llegir o sense comprendre les condicions. S'estima que una persona podria trigar més de tres hores a llegir els termes contractuals d'una simple web de lloguer de vacances. En aquest escenari, no és estrany que es passin per alt clàusules abusives que, en molts casos, poden ser impugnades judicialment i declarades nul·les.

Les trampes d'internet no només afecten la butxaca, sinó també drets fonamentals. L'ús d'algorismes per perfilar els usuaris, l'exposició a ciberatacs o l'accés indegut a dades personals són riscos reals en un entorn digital cada cop més complex.

Com assenyala Jesús Pellón, membre del Grup, el Codi Deontològic de la Abogacía Española estableix, entre altres coses, que la relació entre advocat i client s'ha de basar en la confiança, sense aprofitar-se de situacions de vulnerabilitat especial. També prohibeix pràctiques com utilitzar els clients amb finalitats publicitàries o prometre resultats que no es poden garantir. “No tot deute pot ser exonerat”, subratlla.

"Mai he dit a un client aquest cas el guanyarem segur. Garantir el resultat no és una bona pràctica professional", adverteix Pellón.

En definitiva, l'apogeu d'aquests serveis posa de manifest la necessitat de reforçar la informació i la protecció del client. Perquè, en un entorn on les solucions ràpides i els missatges atractius abunden, la prudència continua sent la millor defensa.