La igualtat a l'advocacia: una responsabilitat compartida

La fotografia actual de la professió jurídica a Espanya mostra avenços indiscutibles, però també revela resistències estructurals que mantenen viva la bretxa de gènere. Mentre la presència femenina s'acosta a la paritat en l'accés a la professió, els llocs de poder continuen sent més difícils d'assolir, confirmant que el desafiament veritable està en la promoció.

El context global convida a la cautela. Segons el Fòrum Econòmic Mundial al seu “Informe Mundial sobre la Bretxa de Gènere 2026”, al ritme actual de progrés es trigarà 123 anys a assolir la plena paritat al món; serà el 2149, és a dir, d'aquí a unes cinc generacions.

les dades del Cens de la Abogacía Española reflecteixen una professió propera a l'equilibri. Al desembre del 2025, els 83 Col·legis de l'Advocacia comptaven amb 154.417 advocats exercents i 84.604 no exercents; el 51,17 % són homes i el 48,3 % dones.

A les Juntes de Govern, el 48 % dels 902 membres són dones i el 52 % homes; a les 539 Comissions i Subcomissions, el 66 % dels llocs està ocupat per homes, mentre que en presidències ascendeix al 62 %. Actualment, la presència femenina als deganats dels Col·legis de l'Advocacia continua avançant de forma sostinguda: avui hi ha 27 deganes en un total de 83 deganats (31%), quan al començament del 2016 eren només 11 (13,2%).

Al Torn d'Ofici, la distribució és més equilibrada: dels 39.941 professionals, 20.698 són homes (51 %) i 19.243 dones (49 %), predominant les dones en estrangeria i violència de gènere amb un 54 %.

Als despatxos d'advocats, la base està feminitzada, però la cúspide segueix masculinitzada. Segons el Informe “Best Law Firms Spain 2026”, només el 33 % de les sòcies de capital són dones, confirmant la persistència del sostre de vidre.

Una de les conclusions del Fòrum Dones i Justícia, celebrat recentment a Madrid, assenyala que les dones representen el 54 % de la professió jurídica, però aquesta paritat no es reflecteix als llocs de lideratge.

Impacte econòmic

El VI estudi de Closingap 2026 indica que tancar la bretxa de gènere podria generar un augment significatiu del PIB espanyol. Salvador González, president del Consejo General de l'Advocacia, ho va resumir: "Si hi hagués paritat plena, el PIB espanyol podria augmentar un 17%, fet que suposa uns 255.000 milions d'euros addicionals".

La igualtat formal ha avançat: l'Estatut General de 2021 va adoptar la denominació “Col·legis de l'Advocacia” i va incorporar la igualtat i la conciliació a l'article 97. La Llei de Paritat (LO 2/2024) estableix que cap sexe no pot superar el 60 % ni ser inferior al 40 % a Juntes de Govern, comitès i òrgans assimilats.

Entre els èxits de la Abogacía Española destaquen la creació de la Comissió d'Igualtat, l'elaboració de guies de llenguatge inclusiu i la celebració dels Premis Igualdad Advocacia, els VI guardons es lliuraran aquest dimecres 5 de març a Madrid.

El sector identifica desafiaments clars: més dones en llocs de direcció, promoció del lideratge femení, implantació de llistes cremallera, més coresponsabilitat en la cura de fills i adults, i que la conciliació no penalitzi.

El repte principal és trencar el coll d'ampolla que impedeix que el talent femení arribi a la cúspide de la professió.

El camí està traçat. La velocitat del canvi serà la veritable prova per a la abogacía española.