La Abogacía Española prepara a Viena el full de ruta de la professió per al 2026 amb l'Advocacia Europea

El president del Consejo General de la Abogacía Española, Salvador González, ha assistit avui a la 54a Conferència Europea de Presidents de Consells de l'Advocacia (EPK) que s'està celebrant a Viena, després de la reunió del Comitè Permanent del Consell de l'Advocacia Europea (CCBE), on va encapçalar la delegació espanyola.

Salvador González ha participat en l'elaboració del pla de treball durant les reunions de les institucions de l'advocacia europea: “Estem abordant temes fonamentals que ens permetran continuar avançant en la millora de l'exercici i dels drets dels advocats a Europa, claus per a la Abogacía Española".

En aquestes dues cites s'ha marcat el full de ruta de l'advocacia europea per al 2026. La sessió del Comitè Permanent del Consell de l'Advocacia Europea (CCBE) es va celebrar ahir dijous, i va ser el primer en què participa com a vicepresidenta tercera de CCBE l'advocada espanyola Noemí Alarcón, des que va iniciar el seu mandat. Alarcón és membre de la subcomissió d'Estrangeria i Protecció Internacional de Abogacía Española.

A la reunió es va aprovar la proposta feta per Alarcón, recolzada per Abogacía Española, perquè CCBE intervingui com amicus curiae davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas Urša REGVAR contra Eslovènia. En concret, es refereix a una nova disposició que obliga els advocats de refugiats a comunicar a les autoritats estatals informació rellevant sobre les persones que representen. Alarcón va subratllar que per a CCBE això suposa "una violació del secret professional de l'advocat i de la confidencialitat de la comunicació entre el client i l'advocat, i va expressar la preocupació que aquesta legislació es repliqui a altres països".

La violació del secret professional també es va abordar en relació amb la Directiva relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat, i en l'aplicació de la DAC6. En la resposta a la consulta pública, CCBE va demanar que inclogui l'obligació dels Estats membres de preveure una exempció de l'obligació de facilitar informació subjecta al secret professional.

També es va abordar la mobilitat d'advocats dins de la UE, així com el reconeixement de les qualificacions dels advocats de països tercers. I, en la resposta a la consulta pública sobre la Iniciativa per a la Transferibilitat de les Competències, que va rebre el suport de la delegació espanyola, es va posar de manifest que el marc vigent actualment a la UE ja garanteix la seguretat jurídica en les dues qüestions, per la qual cosa CCBE no considera necessari fer canvis.

La delegació espanyola també va donar suport a la resposta de CCBE a la consulta de la Conferència de l'Haia sobre Dret Internacional Privat sobre l'esborrany del text d'un possible conveni sobre procediments paral·lels i accions connexes amb jurisdiccions extracomunitàries.

El president de Abogacía Española mantindrà a més una reunió bilateral amb la Law Society, i una altra amb les presidències de les advocacies de Portugal, Itàlia i França, en què també participarà Noemí Alarcón.

Ciberdelinqüència, seguretat i llibertat de la societat

En un context marcat pel creixement exponencial de la ciberdelinqüència, el frau digital i les amenaces híbrides, el debat sobre l'equilibri entre llibertat i seguretat adquireix una urgència renovada. Per això, els presidents europeus han abordat un dels temes que preocupen la societat: Llibertat davant de seguretat, l'Estat de dret sota la pressió de la delinqüència moderna.

En aquest escenari, l'advocacia té un paper insubstituïble com a garant de l'Estat de dret i dels drets fonamentals. "Correspon als professionals del Dret vetllar perquè les polítiques de seguretat s'articulin dins de límits jurídics clars, amb control judicial efectiu i respecte estricte a la privadesa, la presumpció d'innocència i el degut procés", ha destacat el president de la Abogacía Española.

La resposta dels Estats ha implicat un reforçament progressiu dels instruments de control, supervisió i recopilació de dades, incloent-hi l'ús de tecnologies biomètriques i sistemes avançats d'identificació, fins i tot respecte de menors. Aquests temes també s'estan abordant en el marc del diàleg entre les institucions de l'advocacia europea i de la Unió Europea.