La Abogacía Española, a l'avantguarda de la IA: “Només serà una aliada si la fem servir amb ètica i judici crític”

El president del Consejo General de la Abogacía Española, Salvador González, ha defensat aquesta tarda el paper protagonista de la professió jurídica davant la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) durant la inauguració de la jornada La intel·ligència artificial a la Justícia, organitzada al costat del Consejo General del Poder Judicial. En la seva intervenció, ha subratllat que el valor real d'aquesta tecnologia depèn de la seva aplicació: “el que és veritablement important és qui la fa servir IA-, com tota la tecnologia, no és un fi en si mateix, sinó un mitjà perquè puguem servir millor”.

González ha qualificat la IA com “l'eina tecnològica més disruptiva i revolucionària que existeix”, destacant-ne l'impacte transversal en tots els àmbits, inclòs el jurídic. En aquest sentit, ha reivindicat la importància de la formació per “anticipar-nos al que està per arribar”.

El president ha explicat que la Abogacía Española ja un actor actiu en la transformació digital de la Justícia. Entre les iniciatives impulsades per la institució, ha esmentat la creació del Consell Assessor sobre Innovació i Advocacia, la publicació del Llibre Blanc sobre Intel·ligència Artificial i la posada en marxa de programes formatius com el de competències digitals Upro, que ja ha aconseguit milers de professionals a tot el país.

Tot i això, González ha insistit que l'avenç tecnològic ha d'anar acompanyat de responsabilitat: “la IA només serà una aliada si la fem servir bé, de manera ètica i amb judici crític”. En aquest sentit, ha subratllat la importància de la circular deontològica recent de l'Advocacia que regula l'ús de sistemes d'IA generativa en la professió i ha recalcat que “és una eina de suport, mai un subjecte decisor”.

Finalment, ha posat èmfasi en la necessitat de preservar principis essencials com la diligència professional, la veracitat, el secret professional i la protecció de dades. Per al president, el repte de la IA és mantenir l'equilibri entre innovació i valors: “la innovació al servei de la humanitat i de les societats, i no pas al revés”, ha recordat, apel·lant a una responsabilitat compartida entre advocacia i judicatura.

Maria Esther Erice, vocal del Poder Judicial, ha subratllat la necessitat d'evitar visions simplistes del seu impacte: “quan parlem d'IA no podem pensar que serà la panacea”, ja que és una realitat amb “una casuística molt complexa”, que no resoldrà els problemes de manera immediata. Erice ha destacat que la incorporació dʻaquestes tecnologies requereix la implicació de tots els professionals del sector. Entre els desafiaments, ha posat el focus en la protecció de dades, la necessitat de transparència als sistemes i el perill d'introducció de biaixos. En aquest sentit, ha estat contundent en advertir que “sota cap concepte es poden defugir aquests drets fonamentals”.

A la sessió han participat experts de l'àmbit jurídic i tecnològic que han analitzat els reptes, oportunitats i riscos de la intel·ligència artificial a la Justícia. La primera taula s'ha centrat en com la IA està impulsant canvis estructurals al sistema judicial, en què han intervingut Joaquín Silguero, director del Centre de Documentació Judicial; Joaquín Delgado, magistrat de la Audiencia Nacional i Ofelia Tejerina, advocada especialitzada en dret digital. La segona mesa ha abordat els riscos ètics de l'exercici de l'advocacia i l'activitat judicial, amb les intervencions d'Alfredo Sánchez-Rubio, coordinador del programa Upro; Maitane Valdecantos, advocada especialitzada en propietat intel·lectual; Paloma Santiago, directora de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Poder Judicial, i Carlota Cuatrecasas, magistrada del Tribunal d´Instància de Barcelona.

La sessió s'ha iniciat amb una ponència dedicada a les aplicacions pràctiques de Google NotebookLM dins del programa Upro, impartida per Miguel Hermosa, president de la Subcomissió de Justícia Digital de l'Advocacia.