28 febrer 2024

L'Advocacia demana un esforç conjunt per facilitar el compliment de la llei de prevenció del blanqueig

Jesús Pellón, president de l'Òrgan de Prevenció de Blanqueig de la Abogacía Española, ha demanat, en l'obertura del “Congrés Europeu Anti Blanqueig de Capitals”, un esforç conjunt per facilitar el compliment de la llei de prevenció de blanqueig de capitals.

“Volem que els advocats coneguin i compleixin la normativa. Però ens cal un òrgan centralitzat de prevenció de blanqueig, que atorgaria una col·laboració entre supervisor regulador i advocats, amb un protocol comú d'actuació i una harmonització de detecció de conductes sospitoses”, va afirmar.

D'esq. a der.: Pedro Ángel Morón Bécquer, director del Centre de Formació en Prevenció del Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme; Nielson Sánchez-Stewart, anterior pdte. de l'Òrgan de Prevenció de Blanqueig de la Abogacía Española; Jesús Pellón actual president; Miguel Abel Souto, vicepresident del Centre Europeu d'Estudis sobre Prevenció i Repressió del Blanqueig de Diners; Emanuele Fisicaro, president del Centre Europeu d'Estudis sobre Prevenció i Repressió del Blanqueig de Diners.

Això ajudaria a difondre la cultura de la prevenció del blanqueig i facilitaria el treball en tres àrees: l'anàlisi, la supervisió i la formació en la matèria”, va recordar a la inauguració d'aquest Congrés organitzat pel Centre Europeu d'Estudis sobre Prevenció i Repressió del Blanqueig de Diners i celebrat avui a la seu de la Abogacía Española.

A més, Pellón ha insistit que la creació d'aquest òrgan centralitzat suposaria un estalvi substancial de costos per als advocats i atorgaria més seguretat jurídica: “L'advocacia s'exerceix en petits despatxos on el compliment de les obligacions és dificultós. A això hi afegim que la normativa no gaudeix d'alt estàndard de seguretat jurídica i la seva interpretació és complexa”.

A la jornada va participar també Nielson Sánchez-Stewart, anterior president de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals de la Abogacía Española, que va parlar sobre el “secret professional i l'obligació de comunicar”.

“El límit entre l‟obligació de guardar secret professional il‟obligació de comunicar està en el temps en què s‟estableix l‟assessorament. Si lassessorament és anterior a loperació constitutiva de blanqueig, decau el secret professional i prima comunicar. Si és posterior, aleshores s'havia de guardar el secret professional d'aquesta operació constitutiva de blanqueig”, ha afirmat Sánchez-Stewart.

Posteriorment va intervenir Pedro Ángel Morón, director del Centre de Formació en Prevenció del Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme, que va analitzar la “incidència de la prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme a la vida quotidiana”.

“La lluita contra el blanqueig de diners amb targetes de prepagament, monedes virtuals i criptoactius a la Unió Europea des de les directives del 2018 fins als reglaments del 2023” va ser el tema abordat per Miguel Abel Souto, catedràtic de Dret penal de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Emanuele Fisicaro, professor en Dret penal comercial, finalment, va tractar “l'establiment d'una Autoritat Europea per combatre i prevenir el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme contingut en una proposta de Reglament inclosa al “Paquet AML”.

Comparteix: