Gonzalo Bajo Auz: “La societat hauria de valorar la sort que tenim de comptar amb aquest sistema de justícia gratuïta”

Col·legiat a Gipuzkoa, està inscrit al Torn d'Ofici des de fa més de 30 anys, gairebé des que es va llicenciar a Sant Sebastià. Es defineix com a “advocat de capçalera” i ha treballat gairebé totes les especialitats, cosa que li ha donat una visió global de la problemàtica jurídica de clients particulars i petites empreses. El dret penal i el civil-mercantil constitueixen el gruix de la seva activitat.

Com veieu la percepció que la societat té del Torn d'Ofici? 

És importantíssim comunicar la realitat del nostre sistema: no existeixen advocats d'ofici, hi ha advocats molt competents, que tenen els seus propis despatxos i els seus assumptes particulars i que, a més, atenen assumptes d'ofici amb la mateixa professionalitat i diligència. També és important que la societat valori la immensa sort que tenim a Espanya de comptar amb un sistema de gratuïtat de la justícia que, amb tots els seus defectes, és una institució fonamental per preservar el dret de defensa i la igualtat de totes les persones davant de la llei.

Ha canviat la tipologia de casos que atenen?

Quan vaig començar, els robatoris amb intimidació a entitats bancàries per comprar heroïna eren freqüents. Així que, en els meus primers anys vaig defensar més atracadors de bancs que a la resta de la meva carrera. Actualment predominen els delictes de violència de gènere, les lesions en baralles col·lectives, les estafes informàtiques i els atemptats als agents de l'autoritat en actuacions d'identificació o detenció de presumptes delinqüents.

Per què va decidir apuntar-s'hi?

Era un mitjà més per adquirir experiència i clients. Després, quan molts advocats es donaven de baixa jo mai no m'ho vaig plantejar; em semblava que, per la meva experiència, la meva aportació podia ser més valuosa i perquè em suposa una mena de gimnàstica mental que em manté en forma en enfrontar-me a assumptes tan variats de diferents jurisdiccions, ia més em facilita una visió més global de la professió.

Penseu que els casos en què intervé un advocat d'ofici reben la mateixa atenció per part dels jutjats que la resta dels casos?  

Mai he apreciat un tracte diferent en assumptes particulars en relació amb els que intervinc per designació d'ofici. Tampoc no ho permetria. No actuo de manera diferent segons l'assumpte.

A més d'una remuneració més d'acord amb la feina feta, què caldria millorar?

Que existissin torns d'ofici en altres professions per no limitar les proves pericials on el client d'ofici està en desavantatge. A les guàrdies, que se celebrin entrevistes “reservades”, ja que les que tenen els detinguts en molts casos són il·lusòries; a la Comissaria d'Irun són en un rebedor amb continu pas d'agents i funcionaris, i al Jutjat de Guàrdia de Sant Sebastià l'única opció per garantir la confidencialitat és entrar amb el client a la cel·la i parlar asseguts al llistre d'obra, cel·les que deixen molt a desitjar quant a la seva higiene.

I per no vulnerar el dret del justiciable a la millor defensa possible, proposo de lege ferenda que es facin les modificacions normatives necessàries perquè, en els casos de torn d'ofici, el recurs de cassació, com passa amb el d'apel·lació davant del TSJ, ho interposi el mateix lletrat que ha portat la instància.

Quin cas d'ofici recorda especialment?

Difícil triar-ne un. Em va impactar als meus inicis assistir a un presumpte etarra que, durant vuit hores, va confessar amb tranquil·litat sorprenent la preparació i entrega de diversos cotxes bomba. També el cas d'un jove gitano que havia patit un atropellament de nen amb seqüeles greus, després de 15 anys vaig aconseguir que fos indemnitzat. I alguna negligència mèdica, on t'enfrontes a gegants com la Sanitat i asseguradores, i amb mitjans limitats aconsegueixes que el pacient (o els seus hereus) siguin indemnitzats.

En aquesta edició del dia de la Justícia Gratuïta rebrà un homenatge a la seva trajectòria i per algun cas especial… El motiu ha estat per la defensa d?una persona acusada d?agressió sexual, detenció il·legal i lesions pels quals se li demanaven 24 anys de presó.

El nomenament va ser el desembre de 2021, faltava un mes i mig per al judici, amb el Nadal pel mig. L'expedient era molt voluminós i s'havien previst set dies de judici oral l'última setmana de gener del 2022, amb desenes de pèrits i testimonis. L'assumpte va tenir molt seguiment pels mitjans de comunicació i es va saldar amb una condemna de 15 anys de presó a la Audiencia Provincial posteriorment rebaixada a 12 anys pel TSJ.