06 juliol 2023

Esther Medina Castilla: “Els advocats del Torn som indispensables en el funcionament de la justícia”

Justícia Gratuïta

Esther-Medina_advocada d'ofici TenerifeFa 25 anys que és al Torn d'Ofici i actualment és secretària de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Santa Cruz de Tenerife. Especialitzada en assumptes de civil i mercantil, Esther Medina Castilla també és mediadora familiar, professora i secretària de l'Escola de Pràctica Jurídica des del 2001.

 Com creu que els clients de la Justícia Gratuïta perceben la feina?

Perceben que ens involucrem en el seu problema i donem el millor del nostre coneixement i experiència per solucionar-ho. Us oferim un tracte proper i professional, sense distingir entre Torn d'Ofici i particulars, cosa que fa que confiïn en nosaltres en veure la nostra implicació.

 Ha canviat la tipologia de casos que atenen els advocats?

Sí, per exemple, a l'increment de denúncies per violència de gènere. Ja no només assistim pel Torn d'Ofici molts denunciats, també les víctimes, ja que amb anterioritat no existia un torn especial per a l'assistència de víctimes que englobés no només la via penal sinó també la civil.

Cal afegir a la via civil l'increment de desnonaments i les reclamacions per impagament de préstecs de tota mena, entre els quals trobem reclamacions per clàusules abusives, despeses hipotecaries… que abans tampoc no se'ns designaven.

 Per què va decidir apuntar-s'hi?

En el meu cas, és vocacional, de servei a la societat, significa poder ajudar la ciutadania més desafavorida a resoldre els seus problemes, sent una de les satisfaccions més grans veure com els clients agraeixen aquesta ajuda i el treball realitzat amb professionalitat i proximitat.

 Penseu que els casos en què intervé un advocat d'ofici reben la mateixa atenció per part dels jutjats?

Només en comptades ocasions he percebut que no se li prestés la mateixa atenció, però considero que és la nostra tasca fer valer els drets dels ciutadans amb benefici de justícia jurídica gratuïta davant els jutjats i els qui interessem la celeritat en els assumptes assignats.

D'altra banda, el fet que se'ls presti menys atenció afavoreix el beneficiari del torn d'ofici, per exemple, en procediments penals que poden suposar la prescripció del delicte (com m'ha passat en diverses ocasions) o una reducció de la pena per dilacions indegudes (com passa en moltes tantes altres).

A més d'una remuneració més d'acord amb el treball realitzat, què troba a faltar en la seva tasca com a advocada d'ofici?

Som operadors jurídics com la resta dels que intervenen en l'administració de justícia, sent indispensables en el funcionament de la justícia, per la qual cosa ens mereixem el mateix respecte i tracte digne, que no sempre és així.

Realitzem molts treballs, com les execucions de sentències, que no estan baremats, i haurien d'estar inclosos i ser remunerats.

També ens trobem que el legislador no ha modificat la llei i el reglament del torn d'ofici, i és necessària la seva actualització avui dia per recollir qüestions tan necessàries com la conciliació, permetent la suspensió de terminis i vistes amb motiu del naixement de fills, malaltia …per fer valer els nostres drets amb un suport legislatiu.

Tampoc no ha estat modificada l'Ordre de 3 de juny de 1997 que estableix els Requisits Generals Mínims de Formació i Especialització necessaris per a Prestar els Serveis d'Assistència Jurídica Gratuïta, exigint, entre d'altres, acreditar més de tres anys en l'exercici efectiu de la professió i , si un cop col·legiats podem exercir la nostra professió de manera particular, podem assumir la defensa dels beneficiaris del torn d'ofici sense haver d'esperar aquests tres anys, cosa que suposaria una petita font d'ingressos per als que s'inicien a la professió.

Quin cas d'ofici ve al cap quan repassa la seva trajectòria?

Un procediment de modificació de mesures de família per a una nena i un nen, sent la meva clienta la seva mare, qui havia signat un conveni regulador de divorci que establia la guarda i custòdia de dilluns a divendres per a ella i de dissabtes, diumenges i festius per al pare. Els nens percebien la mare com l'administradora d'obligacions i el pare com el de l'oci. Afortunadament, amb la prova d'exploració de menors, vaig poder acreditar aquesta circumstància i vaig aconseguir una sentència amb la modificació de les mesures distribuint el temps d'obligacions i lleure entre tots dos progenitors i la clienta va quedar molt agraïda.

 

Comparteix: