El Suprem recorda que els dos progenitors han de compartir la despesa en les visites als fills

El Tribunal Supremo ha recalcat en una recent sentència que les despeses de trasllat derivades del règim de visites quan els pares resideixen en localitats distants han de ser a càrrec dels dos progenitors.

Els magistrats han desestimat la demanda presentada per la mare i han establert que no sigui només el progenitor no custodi el que les assumeixi en exclusiva, perquè “no seria just”.

El tema enjudiciat es va plantejar a partir de la ruptura d?una parella que obligava el pare a traslladar-se de Còrdova a Badajoz, lloc de residència de la mare i de dos menors. Per al compliment del règim de visites, l'Audiència va considerar que havia de ser el pare, perquè era qui vivia lluny del domicili dels menors, el que es desplacés en tots dos casos, tant per recollir-los com per dur a terme la seva devolució.

Però, segons declara la sentència de l'alt tribunal, “tots dos són professionals, la diferència dels seus ingressos no és radicalment substancial, i no es fixa a càrrec del pare una pensió d'aliments menor atenent la dada que assumeixi els desplaçaments. En definitiva, no s'invoca cap argument que justifiqui que el pare hagi d'assumir un esforç més gran per fer efectiu el règim d'estades i visites fixat”.

Per a Fernando Bajo, advocat que ha aconseguit el cas, “quan la doctrina és tan clara s'ha d'evitar qualsevol tipus de biaix, prevaldre el principi d'igualtat i equitat en casos en què hi ha capacitat econòmica i laboral pels dos pares”.

I el lletrat apunta que, en darrer terme, cal atendre l'interès superior del menor. “Les visites del progenitor que no ostenta la custòdia permanent es configuren com un dret del pare i, alhora, com un dret del propi fill, i el règim de visites no ha d'entorpir les relacions paternofilials. És un pas més per la igualtat en el repartiment equitatiu de càrregues”.