26 octubre 2023

El Suprem estableix que la mera sospita és suficient per contractar un detectiu que acrediti un incompliment laboral

El Tribunal Supremo ha considerat com a prova vàlida la utilització de l'informe pericial i testifical d'un detectiu privat davant la més mínima sospita o indici per demostrar l'incompliment laboral d'un treballador.

En una sentència recent, que unifica doctrina, el Suprem ha estimat en part el recurs presentat per l'empresa de neteges, manteniment i cura de persones Zaintzen, filial de CLECE.

Moguda per les sospites d'incompliment laboral, Zaintzen va decidir investigar un treballador que exercia feines de neteja de vidres, per a això utilitzava un vehicle d'empresa. Fruit de les investigacions del detectiu privat, es va constatar que l'empleat havia incorregut "en multitud d'incompliments, així com fins i tot en un delicte contra la seguretat pública, treballant i conduint sota els efectes de l'alcohol i fer servir eines d'empresa per a usos propis", diu la sentència.

"El tribunal permet que es pugui utilitzar el seguiment realitzat per un detectiu davant d'una mera sospita o indici, sense necessitat d'acreditació o prova d'aquest indici, per la qual cosa és un pronunciament molt positiu per a qualsevol companyia", afirma l'advocada que hi ha assistit a l'empresa, Irune García-Diego Venegas, qui també ha aconseguit amb aquesta decisió que revoquessin la condemna a pagar una indemnització de 10.000 euros al treballador per vulneració dels seus drets fonamentals.

Tot i això, lamenta que l'alt tribunal no entrés a declarar l'acomiadament com a procedent. “Hem acreditat la procedència d'un acomiadament gràcies a un informe d'un detectiu privat, però encara que consta en procediment seguit davant del Tribunal Supremo un informe del fiscal que advoca per la declaració de procedència de l'acomiadament, l'alt tribunal no entra en aquesta qüestió, indicant que no és competent per valorar la prova, i per tant manté la qualificació d'improcedencia que havia declarat Juzgado de lo Social de Bilbao”, afegeix la lletrada.

Aquest jutjat que dicta la primera sentència considera que no s'han acreditat els indicis o sospites previs a l'encàrrec del detectiu privat, per la qual cosa l'ús de la prova de seguiment per un detectiu privat la qualifica com a il·lícita i considera que constitueix la vulneració del dret d'intimitat del treballador, motiu pel qual declara la nul·litat de l'acomiadament i imposa una indemnització addicional a l'empresa de 10.000 €, a més de la readmissió del treballador amb abonament dels salaris de tramitació”, explica l'advocada.

Aquesta sentència va ser ratificada pel Tribunal Superior de Justicia del País Basc i recorreguda, en recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant del Tribunal Supremo.

Arran d'aquesta sentència, García-Diego aconsella als lletrats que si plantegen un recurs de cassació per a la unificació de doctrina en matèria d'acomiadament, sol·licitin de manera accessòria la nul·litat d'actuacions per al cas que l'alt tribunal estimés la pretensió principal , puguin decretar la nul·litat d'actuacions i “D'aquesta manera l'expedient judicial retornaria a la seu del Juzgado de lo Social que és el competent per valorar la prova, inclosa en aquest cas la del detectiu privat, per dictar nova sentència amb la qualificació de l'acomiadament”.

La sentència, per tant, revoca tant la qualificació de nul·litat de l'acomiadament com la indemnització per vulneració de drets fonamentals, quedant qualificat l'acomiadament com a improcedent, atorgant a l'empresa la possibilitat d'optar entre finalitzar la relació laboral del treballador amb la indemnització legal corresponent o procedir a la readmissió del mateix.

 

 

Comparteix: