12 juny 2023

Carmen Vargas Azzati: “El Torn és la meva minúscula aportació a la causa social, però important per al justiciable”

Justícia Gratuïta

Col·legiada a Balears des de 1990, pertany al torn d'ofici des de l'any 1991. Actualment està inscrita als torns de civil, penal, violència de gènere, menors i judicis ràpids al Partit Judicial de Palma. El proper 12 de juliol és el Dia de la Justícia Gratuïta i del Torn d'Ofici i, repassant la trajectòria d'advocats i advocades de diferents Col·legis de l'Advocacia en aquesta secció d'entrevistes, volem retre homenatge als més de 42.000 professionals que integren aquest col·lectiu al nostre país.

Per què va decidir apuntar-se al torn d'ofici?

En aquell moment, era el camí natural al acabar la carrera i perquè al meu ADN porto la inquietud social i era una manera de contribuir a la societat de l'única manera que puc aportar, amb el meu coneixement i la meva feina. Amb els anys m'he adonat que era -i és- una vocació que aleshores desconeixia.

Què li aporta el seu treball en aquest servei públic de la Justícia?

Una implicació social, una consciència que veritablement estic ajudant qui necessita acudir a l'assistència jurídica gratuïta (AJG) perquè no es pot costejar un advocat particular. És la meva minúscula contribució a la causa social, però important per al justiciable.

A més del tema de les remuneracions, quines altres propostes/mesures creus que s'haurien d'adoptar per millorar el servei i el treball dels advocats que el presten?

Òbviament, les remuneracions són el punt estrella. Sembla que som una ONG a qui, en el cas del territori comú, que jo anomeno territori comanxe, ni tan sols el mateix Ministeri reconeix. Són millorables les condicions de la prestació del servei, tant en recursos materials al nostre abast com en l'accés als recursos humans judicials necessaris per a la defensa.

És molt convenient una millora organitzativa en els serveis de guàrdia, perquè no té sentit que els advocats assistim en horari nocturn als justiciables si després no poden ser assistits pels altres operadors aquesta mateixa nit, sigui l'hora que sigui.

Quin cas o casos d'ofici et ve al cap quan repasses la teva trajectòria?

Recordo amb afecte dos assumptes: un de penal, en què el justiciable, acusat d'una agressió sexual, em jurava que no havia estat ell, malgrat que ho havien identificat amb fotos… Vaig investigar i vam aconseguir demostrar que va ser identificat erròniament amb una altra persona de característiques físiques similars, mateix model de vehicle i que vivia al mateix barri. Al final el van absoldre i em vaig sentir orgullosa de la meva feina.

L'altre és un assumpte de civil en què vaig atendre una vídua, més gran i malalta, que en no tenir cap rebut del pagament de l'habitatge que va comprar el seu marit, li reclamaven o bé que pagués la resta o la resolució del contracte de compravenda. Després de tres anys de plets i moltes hores d'investigar i de reunir-me amb ella vam aconseguir una sentència favorable. Vaig ajudar aquesta persona no només a “recuperar” casa seva, sinó també a confiar en la Justícia gratuïta i en l'advocacia d'ofici. I per això sé que sempre parlarà bé d'aquest servei.

Com creu que els usuaris/clients de justícia gratuïta perceben la feina?

Per la meva pròpia experiència, crec que, en els assumptes civils, de menors i de violència, els justiciables aprecien l'interès de l'advocat si escau i ho agraeixen. A Penal, la sintonia és més difícil perquè alguns ja vénen amb una càrrega que, de vegades, només podem reduir, però no eliminar. És habitual que en aquests casos pensin que si et paguen ho faries millor o implicar-te més, cosa que, evidentment, no és cert.

En aquests anys de dedicació al servei, ¿ha canviat la tipologia dels assumptes que atén l'advocacia d'ofici?

Sí, crec que n'hi ha hagut tant en la tipologia dels assumptes com dels justiciables, cosa que, possiblement, pugui estar relacionada, d'una banda, amb les circumstàncies socials i econòmiques de cada moment i, de l'altra, amb el factor de la immigració econòmica, la migració política i la llibertat de circulació a la UE.

 

 

 

Comparteix: