13 abril 2022

Aprovat els projectes de llei d'Eficiència Organitzativa i Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia

  • Al costat de la llei d'eficiència digital, constitueixen la base legislativa del pla Justícia 2030, el projecte del Ministeri de Justícia per fer més eficient, àgil i sostenible la Justícia.
  • El Projecte de llei d'eficiència organitzativa contempla tres figures clau que impulsen la territorialitat i l'accés igualitari a la justícia: els Tribunals d'Instància, l'Oficina Judicial i les Oficines de Justícia als municipis.
  • Per part seva, el Projecte de Llei d'Eficiència Processal introdueix els MASC, propiciant la cohesió social, i reforma les lleis processals per augmentar la celeritat en la tramitació de procediments judicials.

El Consell de Ministres ha aprovat avui el Projecte de llei d'eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia i el Projecte de Llei d'Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia. Aquestes normes, juntament amb la llei d'eficiència digital, constitueixen la base legislativa del pla Justícia 2030, el projecte del Ministeri de Justícia “per passar d'un model propi del segle XIX a un model modern i transformador del segle XXI”, segons ha assenyalat la ministra de Justícia, Pilar Llop.

L?aprovació d?aquestes normes suposa un impuls crucial als pilars del pla Justícia 2030, ha assegurat Llop. “Continuem fent passos ferms cap a una Justícia més eficient, àgil i sostenible”, ha afegit.

La nova llei d‟eficiència organitzativa transforma el model actual de la Justícia i contribueix a superar bretxes d‟accés a aquest servei públic, alhora que reforça la tutela judicial efectiva.

Se sustenta en tres figures fonamentals -els Tribunals d'Instància, l'Oficina Judicial i les Oficines de Justícia als municipis- que impulsen la territorialitat, la digitalització i l'accés igualitari a la Justícia.

Aquestes noves figures són un element d'acompanyament per a la ciutadania: "Els ciutadans i ciutadanes ja no se sentiran sols davant de situacions que, de vegades, dissuadeixen d'acostar-se a les institucions, cosa que és molt perillosa", ha explicat la ministra de Justícia.

Hi haurà un Tribunal d'Instància a cada partit judicial amb seu a la capital, de la qual prendrà el nom. Es configura la seva organització per Seccions, variable en funció del volum d'assumptes i activitat que es concentra al partit judicial.

Amb ells, se simplifica l'accés de la ciutadania a la Justícia, ja que només hi ha un tribunal i no jutjats diferents; afavoreix lespecialització; i dota de més flexibilitat la planta judicial, per la qual cosa permet adaptar-se a les necessitats reals de cada moment.

D'altra banda, es completarà el procés d'implantació de l'Oficina Judicial a tot el territori nacional. Serà una finestreta d'accés únic a la Justícia per a la ciutadania.

L'Oficina Judicial millora el servei als usuaris i als mateixos professionals, en aconseguir una major agilitat i respondre de manera homogènia a situacions iguals. Alhora, la transformació digital afavorirà el treball deslocalitzat, cosa que permetrà reduir la petjada ecològica, a més d'evitar la concentració de persones al mateix edifici.

Així mateix, amb la nova norma, els jutjats de pau es transformen en Oficines de Justícia als municipis, enfortint la presència de la Justícia a tot el territori, lluitant contra la despoblació en zones rurals i acostant el servei públic de Justícia a la ciutadania.

A les Oficines de Justícia es podran celebrar judicis telemàtics, diligències judicials o connexions per videoconferència amb els col·legis professionals, entre d'altres diligències administratives, aprofundint en la reducció dels desplaçaments i, en última instància, reduint l'impacte mediambiental.

En la seva integració amb el nou model organitzatiu de Tribunals d'Instància i Oficina Judicial, les noves Oficines de Justícia als municipis aprofitaran els recursos humans que actualment treballen als jutjats de pau, incrementant el personal en els casos que sigui necessari i posant tots els instruments que brinden les noves tecnologies per oferir nous serveis.

Eficiència Processal

Per part seva, la llei d'eficiència processal té com a objectiu agilitzar l'activitat de la Justícia en termes estructurals, facilitar la cohesió social i contribuir a un sistema de Justícia més sostenible, segons ha explicat Llop. Per això, introdueix els mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) i reforma les lleis processals.

Amb els MASC es pretén reduir la litigiositat, avançant cap a la cohesió social -un dels reptes del Ministeri, alineat amb els marcats al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència-, i impulsar la participació de la ciutadania en el sistema de Justícia, tornant a les parts la seva capacitat negociadora. Els MASC també ajudaran a reduir la sobrecàrrega dels tribunals, impulsant un servei públic de Justícia sostenible.

La norma estableix un requisit de procedibilitat en els procediments civils i mercantils, que exigeix ​​haver intentat una solució consensuada amb caràcter previ a la interposició de la demanda. Les parts poden complir aquest requisit mitjançant la negociació directa entre les parts, lopinió dun expert independent, la conciliació, la mediació o una oferta vinculant confidencial.

També contempla la figura dels serveis de mitjans adequats de resolució de conflictes, per informar la ciutadania i operadors jurídics sobre la seva naturalesa, contingut, efectes de la seva utilització i recursos existents, així com auxiliar els diferents òrgans judicials respecte a la conveniència de derivació d'un cas determinat a una activitat negociadora.

Els MASC permetran “garantir millor els drets de la ciutadania per vies menys costoses i que porten menys temps; es tracta d´un canvi de la cultura del litigi cap a la cultura de l´acord”, segons ha exposat la ministra de Justícia.

Aquest projecte de llei regula també les mesures imprescindibles per a la digitalització, adaptant la legislació espanyola a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. En aquest sentit, modifica la Llei 18/2011, de 5 de juliol, reguladora de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'Administració de Justícia, tenint en compte que la regulació completa es desenvolupa a l'Avantprojecte de Llei d'Eficiència Digital del Servei Públic de Justícia.

En relació amb la modificació de les lleis processals, la nova norma introdueix reformes a la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) i la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. L'objectiu és dotar de més agilitat en la tramitació dels procediments judicials.

Així, la reforma de la LEC introdueix de manera generalitzada l'ús de les noves tecnologies, reforçant alhora les garanties de la seva aplicació. També s'estableixen mesures per adaptar el procés a les necessitats actuals de conciliació de la vida familiar i personal, com ara la declaració d'inhàbils a efectes processals del 24 de desembre al 6 de gener, ambdós inclosos; o la interrupció dels terminis o la suspensió dels procediments, havent de ser tingut en compte per a nous assenyalaments, per causes objectives de força major que afectin els professionals de la procura o advocacia, com ara naixement i cura de menor, malaltia greu i accident, defunció de parents fins a segon grau de consanguinitat o afinitat o baixa laboral.

Amb la reforma de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa s'introdueixen millores tècniques en la regulació de manca de jurisdicció i de competències, a fi d'evitar dilacions innecessàries; sestableix el deure dels funcionaris de relacionar-se amb lAdministració de Justícia per mitjans telemàtics o electrònics; s'agilita el procediment abreujat i s'escurcen els terminis de tràmits intermedis.

La nova llei d‟eficiència processal introdueix "el paradigma de l‟adequació, de l‟eficiència i la sostenibilitat del sistema, i que la Justícia funcioni com un motor de cohesió social", ha dit Llop. En definitiva, “contribueix a la qualitat democràtica ia aportar les solucions més ajustades i flexibles”, ha dit.

Comparteix: