03 de març 2014
A. Guillemes aconsegueix que una dona amb discapacitat defensada d'ofici recuperi la seva inversió en preferents
DCZ va invertir tots els estalvis en preferents. I els va perdre. A causa de la seva discapacitat –pateix esquizofrènia paranoide–, té greus problemes de comprensió i no va entendre en què estava invertint. Gràcies a Antonio Guillemes, el seu advocat d'ofici, un jutjat de València ha ordenat a l'entitat bancària que li torni els diners de la inversió. Antonio va aconseguir que D. confiés en ell des del primer moment a base de paciència i comprensió, explicant-li els passos del procediment de manera que ella pogués entendre-ho. I preparant-se a fons. En definitiva, seguint el lema: «tractar cada client com si fos l'únic del despatx».
Pregunta.- Com va arribar aquest cas a les seves mans? Quins passos va seguir fins a aconseguir la resolució favorable de l'Jutjat número 6 de València?
R.- El cas em va arribar als pocs mesos d'entrar en el Torn d'Ofici. Era una situació complexa. El meu clienta posseeix un alt grau de discapacitat - esquizofrènia - que li impedeix treballar, i els seus principals ingressos són la pensió per minusvalidesa i l'ajuda de la seva família. Malgrat això, va aconseguir reunir uns petits estalvis i destinar una part important a la contractació de preferents -encara que no sabia exactament en què consistían-, de manera que per una qüestió personal i material estava molt afectada per la situació. El primer pas va ser recopilar tota la informació possible, estudiar la situació i l'estratègia jurídica que anàvem a portar, i iniciar el procediment. Es va allargar més del que s'esperava a causa de que vam sol·licitar una prova pericial cal·ligràfica a jutjat. Afortunadament vam aconseguir obtenir la sentència que estimava les nostres pretensions.
P.- La seva clienta té dificultats per comprendre algunes coses a causa de la seva discapacitat. Va ser especialment difícil per a vostè aconseguir que comprengués els procediments?
R.- Al Torn d'Ofici ens toca abordar situacions molt variades, des de gent que només busca que algú li presti atenció a persones amb autèntics drames. Crec que el que cal fer és entendre el context de el client, aplicar sentit comú i tenir paciència. Sempre que vaig tractar amb la meva clienta va venir acompanyada, o bé de la seva mare o bé de la seva germana. Traient les coses normals de el dia a dia, com ara compres al supermercat, perruqueria, o anar a llocs on la coneixen, a la resta d'assumptes l'acompanya la família ja que no comprèn moltes coses. No vaig tenir dificultats en que entengués el procediment, intentava explicar-li tots els passos de l'procés a mesura que anaven passant, resolent els seus dubtes i vaig tenir la sort que la clienta va confiar en mi totalment. Això va facilitar tot. TRate d'entendre la seva situació, tenir paciència i explicar-li les coses d'una manera fàcil perquè ella ho pogués entendre o al menys que li quedessin resolts els dubtes que tenia de l'procediment.
P.- És especialista en temes de preferents o haver de preparar-se especialment aquest cas?
R.- A l'ésser el meu primer cas de preferents, vaig haver de preparar-me especialment per al procediment. De totes maneres ja havia portat anteriorment algun que altre cas contra entitats bancàries i això sempre és de gran ajuda a l'hora d'afrontar un assumpte tan particular com aquest. A Arran d'aquest primer assumpte m'han entrat més relacionats amb preferents, que espero siguin favorables per als meus clients, ja que no s'han volgut acollir el sistema de mediació perquè es consideren enganyats i trien aquesta via.
P.- Per què estudiar Dret? Per què es va fer advocat?
R.- Vaig triar estudiar Dret perquè m'agradava, tot i que a l'principi no tenia molt clar si finalment exerciria com a advocat. Després de valorar diferents opcions a l'acabar la carrera em vaig decantar per l'advocacia. En un primer moment reconec que em va costar adaptar-me a la professió, però amb el pas el temps cada dia sento més passió per aquest ofici.
P- Des de quan és advocat i des de quan està en el Torn d'Ofici?
R.- Sóc advocat des de fa cinc anys i porto dos exercint al Torn.
P.- Per què es va apuntar a l'Torn? Què li aporta professional i personalment?
R.- Em vaig apuntar perquè vaig decidir exercir pel meu compte. Sempre vaig tenir clar que desitjava treballar per a mi, sense caps ni límits. El Torn d'Ofici em podia aportar una experiència que encara no tenia i, a més, uns mínims ingressos per començar la meva carrera professional, ja que a el principi de la meva marxa no comptava amb molts clients privats. El Torn aporta dues qualitats que valoro molt en general i en el nostre ofici en particular: experiència professional i enriquiment personal. Professionalment, en el meu cas, em va permetre poder donar el salt i començar a portar jo sol tot el procediment, des del primer contacte amb el client fins a la seva finalització, havent de prendre decisions per mi mateix i assumint la responsabilitat que això comporta. A nivell personal, em enriqueixen tant la tipologia d'assumptes que entren com, malauradament, els drames amb els que ens toca tractar diàriament, són situacions que et fan créixer personalment i que realment donen sentit al nostre treball en el Torn.
P.- Hi ha una opinió molt estesa que assegura que un advocat és millor com més cobra. Està d'acord? ¿Vostè s'implica més en els assumptes de clients de pagament que en els de l'Torn?
R.- No estic d'acord amb aquesta opinió. En tot cas podria dir-se que se sol cobrar més com més prestigi té l'advocat, encara que ni tan sols crec que això sigui sempre així i molt menys es pot qualificar a un advocat com a bo o dolent en funció dels seus honoraris. El meu lema és tractar a cada client com si fos l'únic de l'despatx, implicant-igual ja sigui privat o de l'Torn, perquè en els dos casos darrere hi ha persones que necessiten de la teva ajuda. No té sentit donar un tracte diferent, en primer lloc per la convicció personal de tractar tots els assumptes de la mateixa manera i en segon terme perquè tots són clients, sense cap distinció.
P.- La Comunitat Valenciana és una de les que més ha retallat en els darrers anys les retribucions als advocats de l'TO, fins a un 40%. ¿Es pot treballar en aquestes condicions, cada vegada pitjor pagats i amb més feina? Es pot garantir així que el beneficiari de justícia gratuïta tindrà una bona defensa?
R.- Independentment del que cobrem i quan ho cobrem, som conscients que estar al Torn és una elecció personal i voluntària, pel que entenc que va per separat la defensa de el client amb els honoraris que rebem. La bona defensa el beneficiari sempre ha d'estar garantida pel professional que l'atén, amb independència que cobri més o menys. De totes maneres, encara que consideri que tots els advocats prestem sempre el millor servei al nostre client, sí que és cert que amb les retallades en els honoraris de torn es fa cada vegada més complicat treballar, ja que no es valora correctament ni el nostre treball, ni les hores que destinem a cada cas, el que complica la situació dels advocats que estem en el Torn.
P.- Creu que els diners recaptats amb les taxes judicials sufraga la Justícia gratuïta?
R.- No, les taxes no sufraguen la justícia gratuïta, però sí que impedeixen l'accés dels ciutadans a la justícia.
EN PRIMERA PERSONA
tinc 31 anys. Vaig néixer a Almeria el 28 de gener del 1983, però des de petit resideixo a València. Visc amb la meva parella i no tinc fills. Les meves aficions principals són llegir, la Borsa i fer esport, principalment córrer. Les pel·lícules jurídiques que més m'han agradat són “Legítima Defensa” de F. Ford Coppola, “Philadelphia” de Jonathan Demme i un clàssic: “12 homes sense pietat”, de Sidney Lummet. Pel que fa a novel·la, encara que no tingui a veure amb assumptes jurídics, em va marcar “Cap a rutes salvatges” de Jon Krakauer. No em sé cap acudit d'advocats digne de ser contat. Els meus amics em solen fer força consultes «per la cara», però a l'hora de portar-los algun assumpte sempre m'han pagat, encara que sigui per les despeses ocasionades.




