Abogacía Española assenyala que el secret professional protegeix els documents entre advocat-client, davant d'Hisenda

La Abogacía Española ha elaborat un informe en què sosté que el secret professional empara, no només les comunicacions entre advocat i client, sinó també els documents elaborats pel lletrat fins i tot després d'haver estat lliurats. Així, aquests no poden ser obtinguts per lAdministració, en particular per lAdministració tributària mitjançant requeriments dirigits al propi contribuent.

L‟informe examina si l‟Administració tributària pot requerir als clients el lliurament d‟informes jurídics, com els de diligència deguda, quan aquests han estat elaborats per advocats en el marc d‟una relació professional. La conclusió de l'Advocacia és clara: la protecció del secret professional sobre aquests documents, part de la relació entre advocat i client, es manté intacta.

Segons el document, "el secret professional no és un mer privilegi personal del professional de l'advocacia a no declarar, sinó un dret fonamental del client que es projecta objectivament sobre les comunicacions i documents que integren la relació professional de l'advocacia-client". D'aquesta manera, el darrer titular del dret és el client, no l'advocat.

El text insisteix que la llei no distingeix entre documents segons qui els posseeixi: “La referència a `tots els documents' no introdueix cap distinció entre documents que obren en poder del professional de l'advocacia i documents lliurats al client”. Per això, el lliurament de l'informe no implica la pèrdua del caràcter confidencial.

La Abogacía Española subratlla a més la funció estructural d'aquest principi en el sistema jurídic: "La confidencialitat serveix a l'Estat de Dret. Constitueix la base de la relació de confiança entre el professional de l'advocacia i el client". En aquest sentit, l'informe recorda que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reforçat la protecció tant del contingut com de la pròpia existència de consulta jurídica.

Documents protegits pel dret de defensa

El document també adverteix de possibles incoherències si es permet a l'Administració accedir a aquests informes a través del client: “Una interpretació que permetés a l'Administració requerir al client un informe elaborat pel seu professional de l'advocacia conduiria a una contradicció interna del sistema”.

L'informe conclou que l'Agència Estatal d'Administració Tributària no hauria de poder obtenir aquests documents directament ni indirectament, ja que es tracta d'informació protegida pel dret de defensa. Tot i això, matisa que aquesta protecció no s'estén a tercers aliens a la relació advocat-client, que hagin pogut rebre els informes.

La Abogacía Española considera que resulta insuficient a la llum del nou marc normatiu: “La Resolució del TEAC no pren en consideració de manera suficient la nova regulació orgànica del secret professional de la Llei orgànica 5/2024 del dret de defensa (LODD) ni la dimensió objectiva de la inviolabilitat dels documents”.

L'anàlisi adquireix una rellevància especial després de l'aprovació de la LODD i en contrast amb el criteri fixat pel Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) en la seva resolució de 15 d'octubre de 2025. Amb aquest posicionament, la Abogacía Española reforça la seva defensa del secret professional com a pilar essencial del dret de defensa.