2023, l'any del XIII Congrés de l'Advocacia

Aquest any ens ha deixat un nou Congrés de l'Advocacia , la gran cita que se celebra cada quatre anys . A la seva XIII edició, prop de 1.500 advocats i advocades van omplir durant tres dies, del 3 al 5 de maig, el centre de convencions de Port Aventura (Tarragona), convertint-lo en un animat fòrum de debat sobre com afrontar els reptes que té actualment la professió. El lema escollit per a aquest Congrés era “Per la cultura de l'acord” i des del primer moment es va posar de manifest la pertinença del missatge.

El congrés va tancar amb un full de ruta ambiciosa amb els objectius de l'advocacia per als propers anys. Les conclusions d'aquesta cita van incloure també un paquet de propostes d' esmenes al Projecte de llei del dret de defensa , que estava en plena tramitació parlamentària, i que posteriorment van ser lliurades al Congrés dels Diputats.

També es va actualitzar la reclamació d'una nova Llei d'assistència jurídica gratuïta adaptada a la realitat actual, amb barems dignes i que inclogui totes les actuacions que es duen a terme. Tot això es va recollir en unes al·legacions al projecte d'ordre ministerial sobre Justícia Gratuïta proposant que els barems per al pagament de l'assistència Jurídica Gratuïta pugin un 5% el 2024 al territori comú. A més, es va demanar al Govern que en el termini d'un any faci una modificació de la Llei d'assistència jurídica gratuïta perquè inclogui la violència sexual.

Sobre aquests projectes, el nou ministre de Presidència, Justícia i Relació amb les Corts, Félix Bolaños, va assegurar ahir en una reunió amb la presidenta de l'Advocacia, Victoria Ortega, que el 2024 s'abordarà l'elaboració d'una nova Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta que permeti millorar les condicions dels 42.000 professionals de l'advocacia adscrits al torn d'ofici. A més, el ministre va traslladar a Ortega el compromís de tornar a impulsar la Llei Orgànica del Dret a la Defensa, la tramitació parlamentària de la qual es va frenar amb l'avançament electoral.

En matèria penitenciària, l'Advocacia va reclamar una llei de procediment en matèria penitenciària . I que aquesta inclogui l'assistència lletrada preceptiva a tot el procés per salvaguardar els drets dels interns. I en matèria d'estrangeria va reclamar solidaritat amb els migrants i que se'ls garanteixi el dret a l'assistència lletrada.

D'altra banda, l'Advocacia va presentar un escrit d'al·legacions al Ministeri de Justícia i Economia en què rebutjava el Reglament d'Administració Concursal perquè el considera elitista i eludir una retribució mínima

Una altra de les grans fites de l'any va ser l'aprovació el 28 de juny del Reial decret 5/2023 que recull la suspensió de judicis i terminis per malaltia de l'advocat, dels seus familiars i per naixement i cura del menor, per un termini màxim de trenta dies naturals, donant resposta a les principals reivindicacions de l'Advocacia sobre conciliació.

2023 va estar marcada també per la vaga dels lletrats de l'Administració de Justícia que va durar més de dos mesos i que va provocar la suspensió de més de 350.000 judicis i vistes. El conflicte va condicionar seriosament la vida diària d?alguns col·lectius vulnerables, com els afectats pels pagaments de pensió d?aliments des de comptes judicials a famílies sense altres ingressos. L'Advocacia va insistir a través de diversos comunicats a demanar tots els esforços possibles per evitar trastorns addicionals a ciutadans i professionals.

La situació va aconseguir tal grau de deteriorament que el 28 de juny , advocats i advocades de tot Espanya es van manifestar a les portes de les principals seus judicial exigint la reactivació de la justícia i una solució per a un servei públic abandonat.

També l'Advocacia va reclamar a la Seguretat Social la garantia de pensions mínimes equiparables a les dels autònoms per a tots els advocats que han cotitzat com a mutualistes alternatius al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) dins del sistema ofert per la Mutualidad de la Abogacía.