21 desembre 2022

Mikel Ayestaran: "L'interès per la guerra d'Ucraïna es manté perquè ens afecta directament"

Porta cobrint conflictes des del 2006, quan va ser testimoni de l'atac d'Israel contra el Líban. Síria, l'Afganistan, l'Iraq, Egipte o l'Iran són alguns dels països des dels quals ens ha fet arribar les seves cròniques, on compta el patiment dels més vulnerables. I aquest any ha viatjat quatre vegades a Ucraïna.

I sí, segueix sentint por, però està convençut de la importància d'explicar la guerra des de la primera línia, “per reflectir la vulneració de drets humans que pateixen les víctimes en conflictes armats”.

Actualment té la seva base a Istanbul, des d'on col·labora de manera fixa amb els grups EiTB i Vocento. Autor de diversos llibres sobre l'Orient Mitjà, continuarà sent els nostres ulls perquè el que passa en aquella zona no quedi en silenci.

Com es pot descriure què suposa una guerra?

Cada conflicte és diferent, però allò que més crida l'atenció és que supera la ficció. Tenim un concepte de la guerra molt de Hollywood. I la guerra no és així, és una merda. Les sensacions són extremes. Per exemple, els crits de la gent que és a les ruïnes d'un edifici bombardejat, com hem vist a Kíev. O l'olor dels morts. O els ferits entrant en un hospital, sabent que molts no sortiran.

I també és important veure com l'ésser humà es comporta en aquestes situacions extremes. Des de gent que t'ajuda quan ho ha perdut absolutament tot, fins als que hi són per fer negoci. El cas dUcraïna em crida molt latenció. Jo estava acostumat a cobrir moltes guerres a l'Orient Mitjà, on la població de cada país està molt dividida, però aquest és el primer conflicte en què m'he trobat d'un poble en armes, tots a una amb un objectiu.

Què va ser el que més el va impressionar del primer conflicte que va cobrir?

Vaig anar al Líban a fer una altra feina i la nit que havia de tornar, Israel va començar a bombardejar l'aeroport. No vaig buscar aquesta guerra, em va caure a sobre. I el primer que vaig sentir va ser molta por. El més impressiona, és l'estrèpit, les explosions. I la indefensió que sents quan ets en una ciutat que està sent bombardejada. Perquè, per molt que llegeixis, per molt que vegis, mai no estàs preparat fins que no ho sents en primera persona.

Segueix sentint aquesta por?

Sí, sí. És clar. Encara que intentes aprendre a controlar-ho. Intento mesurar molt els meus passos, encara que hi ha coses que s'escapen de la teva capacitat logística. Per això alguns dels moments en què m'he sentit més insegur és quan he anat encastat amb forces armades, perquè poses la teva vida en mans d'un sergent de 18 anys. Prefereixo triar el meu conductor i el meu cotxe.

Després de deu mesos, Ucraïna continua ocupant portades. Com es manté l'interès informatiu als conflictes de llarga durada?

Mikel Ajestaran a Irpin, al front nord de Kíev (març 2022).
Foto: Emilio Morenatti

En funció del que afecti els lectors o teleespectadors. En el cas d'Ucraïna hi ha un impacte directe, perquè estem pagant-lo amb les nostres butxaques, a la gasolina, al gas… No recordo una cobertura com la d'Ucraïna. Hi ha temes que pugen informativament parlant, després baixen… però en el cas d'Ucraïna es manté. I el motiu principal és que ens afecta molt més que l'Afganistan, l'Iraq o Síria.

Tot i que s'acabarà oblidant, igual que se'ns ha oblidat el coronavirus o la guerra a l'Iraq, perquè la Història ens demostra que se'ns oblida, que ens refem i ens fem a tot.

Com es poden defensar els drets humans des del periodisme?

Com a periodista, anant a un conflicte i fent temes sobre la gent, explicant-ne els problemes, què suposa que els fills hagin hagut d'anar-se'n a l'estranger o que el pare hagi hagut d'agafar les armes…. Que la gent vegi aquesta proximitat i que el que els hi ha passat ens pot a nosaltres demà. És important mostrar com afecta la violació dels drets humans al dia a dia de les persones normals.

Comparteix: