29 desembre 2021

Mohamed Bouchammir Haddou: “A Europa es criminalitza els menors migrants”

Fotografia: Víctor Homobono

Per Sonia Sánchez Flames

La inquietud de Mohamed Bouchammir Haddou per la situació dels menors que arribaven al seu Tànger natal per fer el salt a Europa el va portar a ajudar-los amb menjar, roba o suport en un primer moment. I després va continuar treballant perquè estiguessin en contacte amb les seves famílies. Així va sorgir la mediació social transnacional, metodologia per la qual ha rebut el Premi Nacho de la Mata 2021, i que implica famílies i institucions en la defensa dels drets dels migrants.

Com va començar la feina amb menors?

Sóc de Tànger i m'he criat en un barri popular humil. Arribaven molts joves de tot el Marroc per intentar creuar Europa amagats als baixos de camions i autobusos. Jo estava en una associació juvenil des de la qual els ajudàvem amb menjar, roba o medicaments.

Molts d'aquests menors aconseguien creuar, però després no se'n sabia res i les famílies ens contactaven per esbrinar alguna cosa. I aquí vam començar la col·laboració transnacional, contactant amb activistes que ajudaven menors a l'altra banda de l'Estret, per posar-los en contacte amb les famílies.

Com es comporta Europa amb aquests menors?

Els criminalitza, però només són nens. Es diu que són delinqüents que vénen del Marroc, on eren al carrer, consumint drogues o robant…. Com a persona que hi treballa, puc dir que és una visió errònia. És cert que a Tànger hi ha nens en situació de carrer i molts pateixen greus problemes, però estan tan ocupats intentant sobreviure que no poden pensar a migrar. Els nois que es plantegen la migració viuen a casa seva en una situació precària. Per això arrisquen la seva vida, buscant l'oportunitat que no veuen al seu país per ajudar les seves famílies.

Quin missatge transmetria sobre aquests nens a qui som a Espanya?

Aquí hi ha gent que es queixa que hi ha molts nois al carrer o als parcs… Ens hem parat a pensar si de debò aquests nens arrisquen la seva vida i abandonen les seves famílies per venir a Espanya i acabar dormint al carrer i delinquint? No ens hem aturat a pensar que aquests nens són realment víctimes del sistema? I quan parlo del sistema ho faig assenyalant els dos països, el de procedència i el receptor. Aquests nens no han sortit de casa seva i han arribat a Espanya a delinquir; abans hi ha hagut un procés de vulneració dels seus drets i de persones que els han anat fallant.

Són víctimes del mal funcionament de les institucions públiques i de la manca de voluntat política. Si les institucions públiques funcionessin bé, no hi hauria nens al carrer. També una part important del treball de les associacions és sensibilitzar aquests menors i fer-los veure que arribar a Espanya, oa Europa, no és arribar al paradís, encara que ells ho vegin així. Aconseguir migrar és el primer dels molts obstacles que tindran. Nosaltres els expliquem els problemes que hi poden trobar: viure al carrer, patir racisme o la complexitat per aconseguir la documentació.

Què més podrien fer les institucions de banda i banda?

Fotografia: Mohamed Bouchammir Haddou

No assenyalaria només les institucions, també em fixaria en els grans organismes internacionals de drets humans i algunes ONG. Moltes vegades he vist com arriben al Marroc algunes ONG amb macroprojectes de milers d'euros per treballar amb aquests nens, però al final el seu treball es queda elaborant informes. Per això, ONG i organismes internacionals han de treballar colze a colze amb les institucions públiques, perquè un cop es retirin o es quedin sense fons per al projecte, les institucions garanteixin la continuïtat del projecte.

Li han concedit el Premi Nacho de la Mata per ser l'impulsor de la mediació social transnacional. En què consisteix?

És una altra manera de mirar les migracions, des dels països d'origen als països de destinació. Es tracta de defensar els drets dels menors i els joves migrants amb tres punts d'intervenció: el treball amb ells al país de destinació; amb els familiars al país de procedència; i amb les entitats públiques, associacions i ONG implicades en la seva protecció.

Un dels aspectes més importants és enfortir el vincle entre el menor i la família, cosa que moltes vegades es perd quan el menor migra i que provoca que aquest no se centri en què era el seu objectiu en arriscar la seva vida per arribar a Espanya.

Va ser un dels fundadors d'Al-Khaima. Quina feina va desenvolupar aquesta associació?

Va ser fonamental en dos àmbits: en la creació d'una xarxa transnacional per ajudar a documentar els menors i en el treball amb les famílies que feia temps que no saben res dels seus fills. Vam aconseguir algunes fites importants, com que un jutge de família del Marroc ordenés la inscripció d'un menor que no estava registrat ni es trobava a territori marroquí. Gràcies a aquest treball en xarxa entre institucions públiques i ONG aconseguim documentar molts xavals.

Què suposa rebre aquest premi que porta el nom de Nacho de la Mata?

Quan em van trucar i em van informar em vaig emocionar molt. És un premi molt especial per a mi. Jo vaig conèixer Nacho, vaig treballar amb ell en l'època en què Espanya va començar a expulsar els menors el Marroc: buscàvem les famílies i fèiem els informes de la situació familiar i Nacho recorria les expulsions.

Però aquest reconeixement no és només per a mi, és per a totes aquelles persones que treballen en terreny a peu del canó i en silenci.

Comparteix: