JM Marraco, Premi Drets Humans 2019: "La crisi climàtica ha de ser un assumpte prioritari també per l'advocacia"

Per Andrés Garvi

“Donar veu als sense veu. He tingut com a clients un ós, un voltor, un riu i un arbre”, així defineix la seva vocació i exercici professional José Manuel Marraco Espinós, Premi Especial Drets Humans de l'Advocacia per la seva llarga i intensa trajectòria com a defensor de causes relacionades amb el medi ambient. L'advocat saragossà és un referent nacional i internacional en el dret de defensa mediambiental com a coordinador, des del 1990, de l'Assessoria Jurídica de Greenpeace-Espanya. A més, ha participat en l'assessorament a associacions de defensa de la natura com Adena-WWF, Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO/Bird Life), Llop Marley, Associació Naturalista d'Aragó (ANSAR), Fons per a la Protecció d'Animals Salvatges (FAPAS) o Fundació per a la Conservació del Trencalòs (FCQ), entre altres. Des del 1992, és Secretari de la Fundació Ecologia i Desenvolupament. Marraco va participar en la defensa a Copenhaguen del director de Greenpeace que es va colar al sopar de gala ofert per la reina Margarida de Dinamarca als mandataris assistents a la Cimera del Canvi Climàtic; ha defensat tant membres de l'associació Lobo Marley acusats per l'enderrocament de casetes per a la caça del llop com activistes de Greenpeace per protestar en defensa del medi ambient…

1. Creieu que des que es va configurar el concepte de sostenibilitat el 1987 hem avançat en defensa del medi ambient?

Indubtablement hem avançat en la defensa del medi ambient, però no tot allò que voldríem. Només per citar un exemple, hem passat de tenir un sol article al Codi Penal a comptar amb un Capítol dedicat al medi ambient. Sens dubte ens trobem amb més sensibilitat, però no n'hi ha prou i cal continuar treballant en la defensa del planeta.

A més, estem davant d'una situació d'emergència climàtica; i no ho considero jo, sinó que ho consideren els científics, cosa que és més greu. Si s'haguessin dut a terme els 26 principis que es van aprovar a la primera Conferència de Medi Ambient celebrada a Estocolm el 1972 no estaríem en l'actual situació de crisi climàtica.

2. Com valoreu l'aplicació a Espanya de l'article 45 de la nostra Constitució sobre la conservació del medi ambient?

Hi ha una assignatura pendent a la nostra norma fonamental i és que l'article 45 ha de passar de ser un principi rector a ser un dret fonamental. El dret al medi ambient hauria d'estar incorporat al títol I de la Constitució espanyola per convertir-se així en un dret fonamental.

3. En què consisteix la litigació climàtica?

En termes generals, podríem dir que la litigació climàtica és la defensa dels ciutadans davant de la crisi climàtica. Vegeu, per exemple, el Cas Urgenda a Holanda que ho explica clarament i introdueix diverses qüestions noves com l'aplicació que es fa del principi d'objectivació de la tutela jurídica ambiental.

4. Quina és la funció de les ONG en la defensa del medi ambient? Què n'opina de la seva actuació exercint l'acció popular?

Com insisteixo repetidament, les ONG mediambientals representen la veu dels sense veu, i organitzacions com Greenpeace, han fet més per la humanitat que molts governs junts.

Pel que fa a l'acció popular, hi hauria d'haver una determinació processal clara i precisa de qui actuem efectivament en nom dels interessos difusos per diferenciar-lo d'aquells que valen de l'acció popular per articular fins aliens a l'esperit que recull l'article 125 de la Constitució Espanyola.

5. Creieu que amb l'aplicació del Conveni d'Aarhus s'ha aconseguit l'accés a la justícia?

L'aplicació del Conveni d'Aarhus és una altra de les assignatures pendents en la defensa del medi ambient, perquè efectivament el panorama juridicoambiental hauria canviat substancialment si el dret a la informació, a la participació ia la justícia en els assumptes ambientals s'haguessin fet efectius com així prescriu el conveni.

Encara que sigui una assignatura pendent, el Conveni d'Aarhus és un elogi de la sostenibilitat, la base del qual és la informació ambiental i la participació posterior dels ciutadans, però ens trobem en la cultura de les al·legacions i no de la participació.

6. Com valora l'actitud i la sensibilitat dels tribunals en la defensa del medi ambient?

No estem en la mateixa situació com quan vaig començar a plantejar qüestions ambientals davant dels tribunals. No obstant això, lamentablement no hem avançat el que caldria per aconseguir la posada en marxa de seccions o tribunals especialistes en la matèria com sí que ha passat amb les Fiscalies Especials de Medi Ambient.

L'accés a la Justícia que reconeix el Conveni d'Aarhus hauria de ser lliure perquè acudissin els ciutadans, però actualment no tenim una Justícia Gratuïta ambiental.

7. Per què cal una Justícia Gratuïta Ambiental?

Perquè, com diria Bob Dylan, “els temps estan canviant”. L'advocacia sempre ha estat a l'avantguarda en la defensa dels drets, i avui dia la crisi climàtica ha de ser un assumpte prioritari. El cas del Mar Menor, si hi hagués hagut una justícia gratuïta ambiental, probablement no hagués tingut la gravíssima magnitud que fa uns dies es va posar de manifest. Per tant, l'advocacia ha d'estar implicada en aquesta defensa de manera clara i efectiva.

8. Considera suficient la reforma del Codi Penal del 2015 per fer front als delictes mediambientals?

Les lleis per si soles no solucionen res. Fan falta mitjans. També cal l'educació ambiental i un canvi d'actitud a la societat. L'error és pensar que el Codi Penal ho soluciona tot.

9. Quins són els casos mediambientals que ha portat i li han deixat més record?

Des del 1977 que em vaig col·legiar a Saragossa porto 42 anys com a advocat i 30 amb Greenpeace. Recordo que em vaig col·legiar quan van matar els advocats d'Atocha i sempre que rebo un premi, els recordo com a homenatge. Vaig començar el 1986 guanyant una sentència de trànsit d'espècies protegides quan ni tan sols era al Codi Penal. Havien robat uns ous d'àliga i de falcons pelegrins per vendre'ls perquè després del tràfic d'armes i drogues és més rendible el tràfic d'espècies protegides. Gràcies a la campanya que vam iniciar, es va tipificar com a delicte i ara hem passat de tenir un sol article sobre protecció del medi ambient a comptar amb un Títol complet al Codi Penal.

10. Com definiria la trajectòria professional?

He defensat sempre el dret al medi ambient. És el dret a respirar i sense ell no vivim.